Pell

Udola al compàs deslligat l'escala de globus ensalivats d'una boca teva.L'altra obertura, llisca exitada fins una papallona entumida i pregant per engolir-se la teva segona boca, cargol amb cavell de les teves dues cames.

La teva esquena conspira per no semblar-se al llom del llibre gimnasta, pell que macanografia corregudes a un membre que sanciona, mitjançant la llima dolça de la teva llengua.

Cavells suïcidats amb comes hetíl·lics, sucs de marbre que es queixa gemgant, valen aquestos per soldar un mural punxegut de dos amants dintre d'un.

Difuminat s'empassa el seu cony l'ungüent refredat per l'exterior, una abraçada, germanastra d'un cadenat m'ofega confortablement, és l'hora.