pell salada

Que neguitegen i recorren tot el meu cos: de cap a peus i de peus a cap al llegir i fer meu aquest poema.
El que desperta en la meva imaginació va lligat a vells records i voldria que es lligues a noves sensacions.
Un plaer la lectura.
Una abraçada d'aigua salada per a una pell ja salada.
aiguasalada

Vaig descobrint els teus poemes, i quan més en llegeixo més m'agraden, aquest l'he trobat preciós, contiuaré explorant he, he.

Petons.

Feia temps que no donava una bona ullada (d'aquelles que es mereixen) als teus poemes...

Dolçor eròtica i gestos juganers i frescos, tot el poema sembla una donzella que balla amb un ritme musical traçant al mateix temps, cercles íntims, impacables al seu voltant. Certa insinuació, lleu i tímida, però també màgica em desfà per totes bandes. Mmm, i ademés la mar, tractada i gaudida com a mi m'agrada, aprenc en la teva poesia, la manera de tractar-la, de gaudir-la a poc a poc...

Continuaré trepitjant discreta les teves passes...

Uns petons...?
Lady Shalott

perfecte.
Bellíssima cadència de lletres que van dibuixant més que imatges, sensacions que ericen al llegir.

Bell, i senzill, clar, radiant, màgic.

Salut, poeta!

Avui he tingut sort!
No tots els dies es descobreix un poeta autèntic. Crec que ho eres, i aquest poema m'ha agradat, sobretot per la forma (acurada i lírica), però també per les imatges:
La mar com a metàfora del sexe, petons amb ales i sobretot la que li dóna títol...
Una forta abraçada!

FRANCESC, del poble de Beniatrol (el meu Comala)

que t'ha inspirat aquest poema, tens molt per agrair-li,
els teus dits n'han fet poesia, en majúscules, d'aquella que la Laura Dalmau avui mateix reclamava al fòrum.

No sé quines fades t'acompanyen, quines muses convoques en encanteris impossibles que fan reeixir la màgia en els teus versos.

Versos per llegir poc a poc i copsar tota la bellesa que encerclen.

I un títol suggerent com tot el poema.
Els bons poetes tenen aquesta sensibilitat de no ser excessivament explícits i aconseguir que els significats travessin els mots i els interiors amb una profunditat, aparentment senzilla.

petons.

gypsy

Instant meravellós, descrit dolcíssimament i amb exquisida bellesa pels dits del poeta.
Un poema què reafirma allò de... VISCA LA POESIA! ( i el poeta què li dona vida).

Hi a un to expectant, de lentitud i contenció...
"els nostres cossos
tot just aprenen a tractar-se"
La lleu tensió de l'inici de la confiança. Molt bonic.
Gràcies!

He llegit amb plaer aquesta poesia
Desperta tendresa, suggereix sentiments, romanticisme.
La frase de et creixen ben a prop dels ulls milions de cercles atapeïts de màgia es molt emotiva.
Segur que per poder expressa-ho tan be ho tens que haver viscut.
Enhorabona

Naiade