Pell de poma

Un relat de: Júlia Vic

PENSAMENTS, DESITJOS I PASSIO A LA LLUM DE LA BRASADA

Pipa i cuiro
Vori i banús
Ulls, boques i pits
Marrons i verds
Tota una amanida sensual.

L'ambient,
relaxat.
Sento respecte,
gairebé por,
com un temor,
de profanar alló més sagrat.

Uns ulls em guaiten,
em travessen amb un espurneig
verdinegre.
És atapeït com un bosc,
amb una aurèola de misteri,
tal vegada com La Selva.

Llum, generositat palpable.
Maduresa i carinyo.
Boirina i turbidesa.
Pensaments des de l'horitzó,
mirades torbadores.
I per damunt de tot molta follia.

Un pou sense fons! Una matinada sense alba!
Amors innocents, tactes intangibles.
Vesprades malenconioses,
flairant el perfum d'una pipa.

Rojors adolescents,
sabors immaturs.
A la recerca de...
i,
trobada en la infinitud del buit.
Necessitat vital de tacte,
sensualitat tangible.

T'estimo amb la certesa de la utopía.
T'oblido en el món de la lógica.
Però torno a tu
dins la màgia meravellosa
dels somnis.


És per això
què la nit és amiga meva,
En ella faig real la meva quimera.
Sense oblidar, però,
què tu no pertànyes
al meu univers d'il.lusions desil.lusionades.

Et vull per ser un sonmi inabastable,
la irrealitat és la meva lluita per fer-te tangible.
Em decebria un sí teu.
Ets imperceptible,
tan sol vius dins la meva ànima.

Et desitjo en la transparència d'un sari.


Cristina. Selatges/LlagosteraOctubre'84

IMPRESSIONS

PRIMERA IMPRESSIÓ

Una esquena. Una esquena morena.
Amb quatre tirabuixons negres. Escampats.
Espuma. Molta espuma. D'afaitar.
Cossos. Molts cossos. Potser cinc o potser sis.
Barallant nos. Per un raig d'aigua. Aigua freda.
Sota un sol d'agost.
Una cua. Una cua ansiosa, avorrida.
Ulls de son.
De migdiada interrompuda. Per la calor de la tarda.
Un gibrell. Un gibrell ple de roba neta.
Una dona. Una dona i una filla ajupides.
Que renten roba. Roba que posen en un gibrell.
Tubs. Molts tubs de colors.
Pastes de dents. Pintes. Raspallets. Màquines d'afaitar.
Un cos. Un cos d'esquena.
Una esquena plena d'espuma. D'espuma d'afaitar.
Un raig d'aigua. Aigua freda
Una mà. Una mà blanca i petita.
La meva mà blanca i petita es mou.
Es mou amunt i avall.
Et trec l'escuma. De l'esquena.
És bruna. I és suau.
Els pèls pessiguen.
Fan aviciadures als meus dits.
S'embardissen.
Els meus dits s'enreden amb el teu perfum.
Perfum d'escuma. D'escuma d'afaitar.
Puntes de pèls. Que càuen.
Que se les emporta l'aigua.
Una libèl.lula. De color verda.
Corona el cap. El cap d'una noia.
Sembla d'ambre, una agulla.
Li dic a la noia. L'insecte no es mou.
La noia no diu res.
Li crido. Em contesta. Ara no l'entenc jo.
És estrangera. M'és igual.
Sembla una madonna. Tota nua.
Tot el cabell que li cau. Amarat. Per sobre les espatlles.
Els mugrons rosats. Els mugrons mirant amunt. Senten fred.
La noia es vesteix. Amb una tovallola.
Se'n va. Com una princesa.
Amb una capa de ris. I una libèl.lula fent li de corona.

RECORDO LA SEGONA IMPRESSIÓ

Un joc de taula.
Hi som tots. Asseguts.
A una taula de fusta.
Dins un bar. Un bar de canyes.
Hi ha sorra al trespol. Un bar de platja.
Una platja diferent.
Els banyistes van despullats.
Em miro.
Jo també.
Ningú no em mira.
Al menys no me n'adono.
Jo sí que miro. Miro els homes.
L'entrecuix.
Rossos, morens, pèl roigs.
Les amido (grans, petites).
Estirades, arronsades.
Cauen, pengen.

Et miro. Tot despullat.
M'agrades.

Cau la tarda.
Et cobreixes de roba.
El jersei és blau. Mariner.
Els pantalons, també.
El joc segueix. Ets un meu rival!
Fem bromes.
Et toco. Tremolo.
Et deixes fer.
Jugo. Jugues. Nosaltres dos juguem.
Juguen.
Es fa la fosca. Encenem una espelma.
No tinc roba.
Hi ha insectes voladors. Assassins.
Vaig a vestir me. Ara torno.
Et saludo. M'assec prop teu. Al teu costat.
Et premo les cames. Per sota la taula.
S'ha afegit gent.
Ningú no veu res. Seguim jugant.
La fosca plega el joc.
El teu equip ha guanyat.
Tu m'has guanyat. Jo t'he guanyat.
Anem a sopar.


I LA TERCERA
Una nit. Una platja. Una foguera.
La foguera enmig de la platja aquella nit.
El cel. Els estels. Un cel pecat d'estels.
Una sangria. Una barca de cap per avall.
M'acosto a beure.
Tu ja has arribat.
Em veus. M'agafes la mà.
Em preguntes el nom.
Tens la veu aspre.
Bec de la teva sangria.
El vi. El vi és dolç.
La teva veu es torna dolça.
El vi, la teva veu, les teves mans.
M'abraço. M'abraces.
Xerrem. Tu i jo. Ningú més.
Obro els ulls. Et veig.
Em mires. Guaites.
Seiem a la barca capgirada.
Ens abracem d'amagades.
Ningú no ho veu.
Es vessa sangria.
Es vessa sangria per damunt la barca tombada.
La fusta es mulla. Marxem.
Deixem la barca.
Deixem la gent que ens mira.
Surts tu. Jo et segueixo.
El foc ens enlluerna.
Seiem vora les brases.
Jo vull seure entre les teves cames.
És més íntim. Sé què vols. Però no ho faig.
Sec al teu costat.
Miro el foc. El mires.
Les flames ballen davant nostre.
Ballen per nosaltres.

Els teus ulls em busquen.
I la teva boca.
I jo em deixo buscar.
I em trobes.
Em trobes esperant te.
I jugo.
Faig com que no vull. I em beses.
Em beses l'orella.
Em beses les galtes i els meus ulls tancats.
Em giro. Et trobo.
Et trobo anhel.lant.
Sospires. I jo.
Et faig un present. Té!
Et regalo els meus llavis.
Et petonejo. I tu.
Ens petonegem.

Però la lluna surt.
I donen les dotze.
I com al conte haig de marxar.
Els estels i la lluna espurneigen tot fent un comiat.
La nit s'ha acabat.

Cristina. Call de Barcelona. Agost'88
Cala Vallpressona. Santa Cristina d'Aro


EL COS

El cos és torcívol i és mal·leable
i malgrat tots els zim zams
d'una vida atzarosa
encara se'n recorda de les aviciadures,
dels petons.

La seva existència és dolça i sense esglais,
però té que sustreure's de la realitat
per no caure en el marriment de veure's
abandonat dels misteris de la passió.

I és en aquells moments de dubte
que la pell clama un xic d'atenció.
I és llavors que fa arqueig
i sempre xoca amb el teu alè delirós.

El cos en té prou amb una mirada
a aquell catre abrigallant de corpentes
sagnants de cendrots agemolits
per recordar que només és fracàs.

Però hi ha nits que l'esperit deslliurat
marxa en un viatge desesperançat
cercant el flat de l'home abrandat,
i a l'albada, l'ànima troba al cos extenuat
tot sucós de líquids amargants.

Hauran de passar mil anys
de crims allitats
però els ulls sols veuran
fils de sang
dolços i encaramelats.

Buscant d'altres cossos, dits, alèns
però cap d'ells encertant l'anhel.

El temps exonera al cos
i pot veure darrera l'espill.
L'ànima cobra el coratge
i apaivaga la golosia i el deliri.

Cristina. Call de Barcelona. 11 4'89

EL VERS


Amb el teu nom podria compondre un vers.
Seria groc i alhora morat.
Groc com la ginesta,
morat com la quaresma.

Podria tenir moltes paraules.
Totes dolces i tendres.
Un madrigal, una oda
o un epitalami.
Què més dóna!


Però quan miro a contraclaror,
i veig els meus blaus records
el moment d'escriure [el vers] defuig
i els somnis festegen el meu cor.

LLavors el vers ja no cerca el nom
tan sols perdura el cos.
Fan seves les paraules el porpra i l'or
i tot deixa de ser gerd i melós.

La borratxera de luxúria nega el seny
i ja no vull fer un vers amb ton nom.
Ara vull que guimbem un tango tots dos.


Cristina. 18 XII'89
FF.CC.(Barcelona- Bellaterra)

QUADRICOMIA

BLAU

Degotall suorós
que escorrima pel front
gotejant al dors corbat.
Mans sinuoses com serpents
palpelten pel ventre desitjós.

L'ànima,
ara de pèl a pèl,
abans captiva en uns vestits rosats,
s'enardeix amb gestos d'heroi hel·lènic.
Les mans cerquen vibrants
els revolts vellutats.

A l'aire una flairança de perfums de llimona
barrejant-se harmoniosos,
sense cap rivalitat.
Transparències en blonda,
quan convé disfresses de cotó.

Cor nu que es trasbalsa.
Frecs melats,
frenesia guaridora.
Unes mans càlides i humides m'acaronen sencera.
Ulls aclucats pel deliri,
calitxa espessa.

No puc veure aquestes mans terribles, precipitades!
A cops tendres, untuoses,
d'altres, urpes que volen arrencar-me gemecs udolats.
Em grapejen i sacsejen.
Intento defensar-me, però no puc. Em deixo...
No vull!
Sento por de desvetllar el misteri.
Aquestes mans no,
no...
No tenen gènere.

Em desmaio, tinc els sentits esvalotats
de tant sentir.


WHISKY SOUR (Beige com la malta fermentada)

Descluc el ulls.
Un batibull de rínxols m'entela
i no veig res més.
Un flaire baronívol em guanya el sí
i una força ferotge festeja la meva gropa.
Unes mans puixants m'abraonen
i gemeguen una tonada angoixada:
"...Sí...sí...sí...així..."

El dolor és efereïdor,
i la cançó vol pendre'm el seny.
Me'n vaig anant...


ROSAT COM EL SALMO

Tinc l'esguard espurnejant.
Obro els ulls,
còuen,
se'm clouen.
Em llaviejo,
salabrós.
La llengua cala la teva presència.
Gemecs que a cau d'orella et delaten per fí:
"...petita...petita..."

Tot el pit rellentat
i pessigolles de gotetes regalimant pel melic.
El jaç xopat,
l'ambient encalimat,
respirar em costa.
Un bram esclata a la fí,
silenci total.

L'aire, tot moll, cau al trespol
i a la pell, anserina, li surten granets.
Vaig al bany i enmig dels vapors
i la sabonera reconfortant
defalleixo en una dolça sopor.


ROGENT COM EL CEL QUE PORTA VENT

Unes mans petites i tendres
em treuen de l'aigua.
Música sintetitzada
entapitza l'ambient.

Uns llavis menuts i emmolsits
petonejen els meus ulls tancats.
Una veu melodiosa
em mana que els obri.

Una fada de cabells vermells
i ulls grissencs com l'albada
m'estira sobre la jaça de verd herbei.

Tanco els ulls per assaborir el festí,
però ella me'ls obra.
Em giro d'esquena.
Un munt de mans, manetes, grapes i urpes

[les pors]
sorgeixen del fons de la cambra enfosquida
i festejen els meus racons.

Sento com el cervell se m'escola per una oïda
i les sensacions,
lliures de tota pressió constrenyidora
es multipliquen fins fer-me esclatar sencera.

Les meves mans creuen les ombres toves
i guiades pel tacte
s'enreden amb les sedes de la fada.
Una coïssor freda que em puja des dels dits
i quan arrenca com un llampec pel dors
la cambra s'anega de claror.

La fada acollidora [com un amant satisfet]
em balanceja
cantant-me una cançó de bressol
tant antiga com l'amor.


Cristina.
L'Illa de Gràcia.
4 i 5 de Setembre'92


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Júlia Vic

Júlia Vic

27 Relats

63 Comentaris

33041 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Nascuda el 1963 a Barcelona
Tinc estudis sanitaris i humanístics. A destacar que he fet més de vint mudances i he viscut en dos continents diferents.
He escrit des de sempre i he tingut la sort de publicar alguna coseta. I m'agradaria seguir insistint-hi. Els meus amics diuen que transmeto molt sentiment, pero no deixen de ser els meus amics. Tinc poc temps per escriure, potser hauré d'esperar a la jubilació o al menys a que la canalla sigui gran. Em sento molt agraïda a la vida i molt vinculada al gènere humà.
Ara visc a Mallorca, he passat un temps desconnectada de la literatura, però torn a llegir molt i, de fet, no he deixat d'escriure en aquest temps. Aniré penjant alguna cosa de tant en tant.