Pau no aguanta

Torno a començar el comentari tot aclarint que no tinc ni idea de poesia. Per tant deixo de banda qualsevol estudi sobre la rima (que és lliure) i la mètrica (molt irregular i abastament repartida -des de versos de 2 síl·labes fins a versos de 19, si no m'he descomptat--).
I per tant, em quedo amb el tema. I què tenim? Un nou dia que desperta. Però és un dia fosc, on hi ha guerres i dolor, on hi ha plor i mort, on hi ha interessos i hipocresia. I entremig de tot això, trobem Pau.
Però Pau no és un noi. No és un home. És precisament l'emblema d'aquesta pau que tots desitgem sense aconseguir assolir-la. Pau no pot més perquè viu en un infern, no pot més perquè es fon entre les bombes. Sap que altres han mort en nom seu, i que més d'un infeliç ha mort sense saber el per què. Sap que cap guerra no és necessària, i que no es pot lluitar contra la guerra amb una altra guerra. Per tot això, Pau no aguanta.
El poema esdevé un clam a favor de la pau, però cridat des d'una agonia pessimista on el poeta és ben conscient de la molta feina que hi ha per fer. I no veient com sortir-se, prova d'enumerar alguns dels enemics d'aquesta pau que no arriba. Per tenir-los ben clar i no fer-los costat.
Un bon poema, amb un trist final: "Pau no". No perquè el poeta no la desitgi, sinó perquè Pau ja ha perdut les forces i s'ha quedat a soles amb la negació. Ni tan sols té la minsa companyia del verb.
Una llàstima, però "Pau no".

Salut!

LLIBRE

Aquest és l'últim coment que faig dels relats i poesies que vas recomenar. Com encara hem queden dies de la teva setmana procuraré llegir més. Tanmateix he de dir que els teus relats i poemes m'agraden, són compromesos, sensibles, y durs. Estan escrits amb maestria sobre tot a la teva edad.

A vegades si hem de pensar que són autobiogràfics algunes de les poesies i relats són molt intensos i de setimetns molt pregoners.

Seguiré llegint i comentaré més.

Encara no t'havia comentat mai i avui m'estreno. He agafat els títols que vas deixar al fòrum i aqui estic.
D'aquest poema m'agrada el títol, amb la dualitat del nom de nen i la Pau. És tristament cert i el trobo ben redactat i amb bon ritme, propiciat per la repetició de "pau no aguanta més". Et veig molt escriptor i molt conscienciat. Com li vaig dir a la Likinpark: si als 13 anys escsrius així, als 30...
Vinga una abraçada i no m'agafis mania per haver trigat tant a comentar-te.

Glòria

m'he oblidat!

ni jo tampoc! món injust en el que vivim... aquest relat és repeteix arreu de molts llocs, i de vegades no en som conscients, del mal que provoca...

pau no aguanta més, ni Sílvia, ni Gemma, ni Lara, ni Carles, ni Jordi, ni Carlos, ni Estela, ni Maria, ni Marina, ni Anna, ni Lydia, ni Josep, ni Enric, ni Evi, ni Erika, ni Ana... pau no aguanta ni nosaltres tampoc!

La vida pot ser una guerra cada dia. Hi ha gent que viu en una guerra i hi ha gent que viu per a la guerra.
Potser aquesta és la realitat, qui sap què és veritablement la nostra naturalesa?
La qüestió és que vivim en un món de guerrers.

Josep, m'agradaria conéixer-te. Jo també sóc del País Valencià i també m'agrada escriure. Sempre està bé de conéixer altres escriptors joves que s'atreveixen a escriure en la nostra llengua. És ser dues voltes rebel.
Si vols, agrega'm al messenger: morkai5@hotmail.com.

Un salut.