El cas de la cantant assassinada (II)

Miranda Wilson es trobava quieta, rígida, davant la cadira.
-Pot seure.
-No, gràcies, estic massa nerviosa - es tragué un cigarret i començà a fumar.
-A quina hora començaren la sessió de fotos?
-A les nou del matí el fotògraf aquest arribà amb la seua filla a casa dels Grey. Jo no tenia per què estar allí, però Ellen em demanà que anara.
-Per què?
-Deia que es trobava més segura.
-Ja. Explica'm com va anar el matí.
-Molt fàcil. El fotògraf preparà la seua camera i començà a fer fotos. Que si estira la cama, que si gira el cap, que si somriu, que si mira cap allà, total, un mareig. Mentrestant jo parlava per telèfon, la criada s'estava a la cuina i la filla del fotògraf, que es diu...
-Cristina?
-Això, Cristina anava darrere de son pare fent el que li deia. A vegades fins i tot feia ella les fotos, mentre son pare anava al lavabo.
-I així fins quan?
-Fins les onze, que pararem mitja hora per esmorzar. La criada, Katerina, tragué unes pastetes i cafè per picar. Ellen se n'anà a la seua habitació a retocar-se el maquillatge.
-I vostè, on estava?
-Tota l'estona vaig estar darrere de l'Ellen, menys quan se'n va anar a l'habitació. Em vaig quedar xerrant amb el Manel, el fotògraf. Un home molt simpàtic. La filla era més antipàtica. Serà per què és model.
-I desprès, una altra vegada a fer fotos?
-Sí. Fins a les dues. Però va ser, no sabria com explicar-li-ho, Ellen va eixir de l'habitació mitja hora més tard, estava molt més freda, molt més seriosa. L'ambient era molt més tens.
-D'acord - Sandra anava apuntant en la seua llibreta - A les dues es va acabar la sessió de fotos?
-Sí. Tots ens vam quedar a dinar allí, inclòs els fotògrafs. L'ambient continuà sent molt tens, no parlàvem, hi havia un silenci sepulcral.
-Crec que ja ho tinc tot. Se'n pot anar.
-Espere que trobeu a l'assassí.

Quan estava a punt d'eixir per la porta, Sandra preguntà:
-Puc parèixer indiscreta, però l'exclusiva per a què era?
-Anava a anunciar que estava embarassada.

I la porta es tancà.