El cas de la cantant assassinada (V)

-Vostè notà algun comportament estrany en la seua filla, senyor Castells?
-No. Bé, potser m'equivoque, però quan pujà al cotxe no parava de preguntar l'hora. Estava nerviosa. Ella deia que era perquè es perdia l'últim capítol d'una sèrie.
-Quina sèrie?
-Perduts.
-D'acord. Res més, moltes gràcies per la seua col·laboració.
-De res.

Tots dos sortiren del despatx de Jordi Clos. Sandra l'esperava jugant al buscamines. Quan se n'anà, Sandra digué.
-Crec que tinc indicis.
-Jo també.
-De qui?
-Cristina Castells. I tu?
-La mateixa.
-Comence jo. L'he interrogada i m'ha dit que se n'havia anat amb son pare a les quatre, i que ella no podia haver sigut perquè Ellen havia mort a les cinc i quart.
-I?
-Com pot saber que Ellen ha mort a les cinc i quart? L'informe de l'autòpsia arribarà demà.
-Interessant. A mi son pare m'ha dit que Cristina estava molt nerviosa quan pujaren al cotxe. No parava de preguntar quina hora és. Son pare diu que era perquè volia veure l'últim capítol de Perduts i no arribaven. Però eixa sèrie la fan els dilluns a les deu de la nit!
-Podria haver-se gravat el capítol.
-Llavors per què tindria tanta pressa? Podria veure'l en qualsevol moment.
-Tens raó. Ja la tenim agafada.
-Encara tenim que interrogar a la criada. Ho deixem per a demà?
-Millor, estic cansada.
-D'acord. Vaig a recollir les coses. M'esperes?
-El que tu vulgues.
-Espera'm.