Passar lo Segre

Quan l'exèrcit de la República marxava en retirada derrotat anava destruint tot el que podia per a impedir l'avanç de les troques franquistes. A final de desembre de 1938 van volar lo pont de Vernet que havia estat un pas imprescindible per a arribar a Artesa de tots los poblets de la banda dreta del Segre.

Quan mos vam quedar sense pont, la gent de Baldomar , Alòs i Vernet per poder anar a Artesa teníem dues opcions. La primera era travessar lo riu a gual o,la segona anar a donar la volta pel pont d'Alentorn, cosa que feia molt llarg lo camí.
Si no baixava massa aigua optàvem per passar pel dret.
Lo camí de Baldomar a Artesa era un desastre, entre les roderes dels carros, molt fondes, i les pedres de terra a més de que el calçat d'aquell temps era d'artesania casolana amb les soles plenes de claus.

Si algun cop anàvem a Artesa ja procuràvem anar-hi amb alguna amiga. Al cistell portàvem les sabates per a canviar-les al arribar al poble i amagar les espardenyes sota d'algun esbarzer per a trobar-les en tornant a casa.

Quan arribàvem al riu, posàvem les espardenyes al cistell amb les sabates , una mà per servar lo cistell procurant que no es mullés i l'altra mà per aguantar les faldilles, arremangades per que no toquessin l'aigua. Si per atzar al gual hi havia un toll més fondo d'aigua , aquesta mos arribava als genolls o fins i tot més amunt. Així que anàvem a comprar a Artesa ben fresques procurant que no es conegués la mullena de l'interior. I això si era a l'estiu no tenia massa importància, però quan feia fred ja era un altra cosa.

Menys mal que van fer la famosa palanca de fusta que va resoldre temporalment lo problema de passar lo riu sense mullar-se . Encara sort que no et maregessis en passar-la perquè es gronxava força.

Fins l'any 1950 no van construir el pont d'obra tal i com ara el coneixem.

Però benvinguda fou llavor la humil palanca de fusta .Lo seu nom perdurarà per molts anys