Mnemotècnia

La mnemotècnia és un conjunt de tècniques per a desenvolupar la memòria.
Repetir molts cops la mateixa paraula de vegades no funciona, com veureu:

Artesa sempre ha estat lo rebost dels pobles del seu entorn.La gent dels poblets del voltant hi havíem d’anar al menys los dies de mercat a comprar fato, queviures o roba i calçat.

Als poblets sempre hi havia alguna botigueta on venien una mica de tot : xocolata, bacallà, sucre i ,fins i tot, betes, fils, mitjons i espardenyes.

Anar a comprar a Artesa significava un viatge llarg i quan faltava alguna cosa sempre quedava lo recurs de la botiga del poble.A Baldomar, quan jo era petita n’hi havia una.
Més tard, després de la guerra , en van obrir dues botigues més, però després, a mesura que la gent va anar tenint cotxes, poc a poc van haber de tancar.
Ara, que mos hem anat fent grans , molts ja no poden conduïr i mos en adonem de la falta que fa una botiga de queviures.

Bé, quan era petita,un dia la mare em va enviar a comprar arròs ,que no en teníem, dient-me que m’afanyés que ja era tard i havia de fer lo dinar.
Jo, tot lo camí anava dient:
- Arròs, arròs, arròs, arròs, arròs, arròs......

Pico a la porta de la botiga i la mestressa, que vivia dalt:
- Ja baixo !
I jo:
- Arròs, arròs, arròs, arròs, arròs, arròs........
Al cap d’una bona estona, ja que a la canalla no mos feien gaire cas, baixà la botiguera:

- Què vols nena?
- Ummmmm: Sucre!
- Un quilo?
- Ummm, si, un quilo..
La dona m’allarga una paperina i jo corrents cap a casa. La mare , davant l’olla que ja bullia:

- Mira que has tardat .Va, porta l’arròs!.

I mitja paperina cap dins de l’olla.

Aquell dia no vam menjar arròs, no, i jo, castigada per ser tan distreta.