Cercador
Mnemotècnia
Un relat de: marebloody9La mnemotècnia és un conjunt de tècniques per a desenvolupar la memòria.
Repetir molts cops la mateixa paraula de vegades no funciona, com veureu:
Artesa sempre ha estat lo rebost dels pobles del seu entorn.La gent dels poblets del voltant hi havíem d’anar al menys los dies de mercat a comprar fato, queviures o roba i calçat.
Als poblets sempre hi havia alguna botigueta on venien una mica de tot : xocolata, bacallà, sucre i ,fins i tot, betes, fils, mitjons i espardenyes.
Anar a comprar a Artesa significava un viatge llarg i quan faltava alguna cosa sempre quedava lo recurs de la botiga del poble.A Baldomar, quan jo era petita n’hi havia una.
Més tard, després de la guerra , en van obrir dues botigues més, però després, a mesura que la gent va anar tenint cotxes, poc a poc van haber de tancar.
Ara, que mos hem anat fent grans , molts ja no poden conduïr i mos en adonem de la falta que fa una botiga de queviures.
Bé, quan era petita,un dia la mare em va enviar a comprar arròs ,que no en teníem, dient-me que m’afanyés que ja era tard i havia de fer lo dinar.
Jo, tot lo camí anava dient:
- Arròs, arròs, arròs, arròs, arròs, arròs......
Pico a la porta de la botiga i la mestressa, que vivia dalt:
- Ja baixo !
I jo:
- Arròs, arròs, arròs, arròs, arròs, arròs........
Al cap d’una bona estona, ja que a la canalla no mos feien gaire cas, baixà la botiguera:
- Què vols nena?
- Ummmmm: Sucre!
- Un quilo?
- Ummm, si, un quilo..
La dona m’allarga una paperina i jo corrents cap a casa. La mare , davant l’olla que ja bullia:
- Mira que has tardat .Va, porta l’arròs!.
I mitja paperina cap dins de l’olla.
Aquell dia no vam menjar arròs, no, i jo, castigada per ser tan distreta.
Repetir molts cops la mateixa paraula de vegades no funciona, com veureu:
Artesa sempre ha estat lo rebost dels pobles del seu entorn.La gent dels poblets del voltant hi havíem d’anar al menys los dies de mercat a comprar fato, queviures o roba i calçat.
Als poblets sempre hi havia alguna botigueta on venien una mica de tot : xocolata, bacallà, sucre i ,fins i tot, betes, fils, mitjons i espardenyes.
Anar a comprar a Artesa significava un viatge llarg i quan faltava alguna cosa sempre quedava lo recurs de la botiga del poble.A Baldomar, quan jo era petita n’hi havia una.
Més tard, després de la guerra , en van obrir dues botigues més, però després, a mesura que la gent va anar tenint cotxes, poc a poc van haber de tancar.
Ara, que mos hem anat fent grans , molts ja no poden conduïr i mos en adonem de la falta que fa una botiga de queviures.
Bé, quan era petita,un dia la mare em va enviar a comprar arròs ,que no en teníem, dient-me que m’afanyés que ja era tard i havia de fer lo dinar.
Jo, tot lo camí anava dient:
- Arròs, arròs, arròs, arròs, arròs, arròs......
Pico a la porta de la botiga i la mestressa, que vivia dalt:
- Ja baixo !
I jo:
- Arròs, arròs, arròs, arròs, arròs, arròs........
Al cap d’una bona estona, ja que a la canalla no mos feien gaire cas, baixà la botiguera:
- Què vols nena?
- Ummmmm: Sucre!
- Un quilo?
- Ummm, si, un quilo..
La dona m’allarga una paperina i jo corrents cap a casa. La mare , davant l’olla que ja bullia:
- Mira que has tardat .Va, porta l’arròs!.
I mitja paperina cap dins de l’olla.
Aquell dia no vam menjar arròs, no, i jo, castigada per ser tan distreta.
Comentaris
-
Arròs o sucre?[Ofensiu]Capità Borratxo | 27-11-2012 | Valoració: 10
M'ha agradat molt llegir tots els girs idiomàtics del parlar de la Noguera... (quins estius ben gaudits a Foradada...).
Sens dubte ets mestra i de les bones!
Enhorabona pel relat! -
Hola marebloody ![Ofensiu]Nonna_Carme | 21-11-2012
El teu relat és dels que , en acabar de llegir-lo , et queda un somrís a la cara , durant una bona estona.
Jo utilitzo les regles mnemotècniques tot sovint i per ara encara no he fet cap "paella " de sucre.
Segueix escrivint relats tan divertits com aquest.
Dues abraçades : Una per a tu i l'altra per a la teva encantadora filla.
l´Autor
15 Relats
39 Comentaris
12408 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Vaig nàixer l'any 25 a La Noguera.Sóc mestra i m'agrada molt llegir.
La meva filla m'ha animat a escriure relats .Compartir-los amb vosaltres em farà molt feliç ..A la foto em veureu amb la Bloodymaruja i un pastís amb poma, panses i nous.