Passa de llarg

Un relat de: Urepel
El dia que torna
ho fa abrigat;
sense pressa i
passa a passa,
amb les botes lligades i
la boca tancada,
els ulls oberts i
l'orella parada.

La pols del temps
ha negat els rials,
que entre solcs i piles
ha podrit fulles
marcit els homes
i apagat ses llars,
esquerdat façanes
i el món silenciat.

S'arrauleix dins l'abric
l'home que torna i
amb els ulls oberts;
gris benzina respira
per boca tancada
i ensuma la sal que oxida
la Vila verda florint-se.

Amb la sal es mescla
la pols del temps,
se li enganxa al rostre i
li enceta la pell.

Finestres abaixades i
silenciosos portals;
i a les places ermes
- sobre seu surant -
silents núvols blancs,
sense manilles ni destí
que van solcant i volant, el cel,
allà dalt.

Amb els ulls oberts i
la boca tancada
camina l'home que passa de llarg
que s'endú amb el rostre la pols i la sal,
a la butxaca el gris i el verd i el blau i el blanc,
no mira enrere l'home que torna
i segueix endavant
amb uns núvols allà, flotant
sota el blau del cel
allà dalt.

Comentaris

  • Amb els ulls oberts..[Ofensiu]
    magalo | 02-12-2012


    ..i la boca oberta, m'he llegit el teu bellíssim poema- M'ha agradat tant que el conservaré entre els meus relats preferits.

  • nostàl·lgic, bonic i preciós.[Ofensiu]
    Jota de trèvols | 15-07-2012 | Valoració: 10

    "Amb la sal es mescla
    la pols del temps,
    se li enganxa al rostre i
    li enceta la pell."

    La meva part preferida, sense dubte. Felicitats!!!

  • indefinida | 21-04-2012 | Valoració: 10

    M'he encantat, un poema que passa ràpid, però que transmet pausa en cada un dels versos.

    Salut!

  • La llar dels meus pares[Ofensiu]
    Escandalós | 03-03-2012 | Valoració: 10

    M'agrada molt el teu poema, Urepel. Està ben escrit i emociona amb senzillesa. Em recorda una canço dels Esquirols que parla d'un jove que amb quinze anys abandona la casa dels pares per fer-se mariner i que quan hi torna, la troba "malmesa i oblidada".

  • Descripció reflexiva[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-12-2011 | Valoració: 10

    Poema fantàstic! Ambient plenament aconseguit, perfectament descrit i protagonista ple de records però passa endavant. M'ha agradat molt la posició de la "i" al final del vers, com un trampolí. Molt bon ritme i frases breus que fan recordar-les millor. Moltes gràcies pels teus comentaris, miraré allò de "l'ecs" enlloc de "l'ex" i rep una forta abraçada. Bon Nadal!

    aleix

  • De llarg, passa,[Ofensiu]
    allan lee | 22-12-2011

    com un vent cansat, aquest home que transita pels suburbis de l'inframón. Qualsevol de nosaltres, potser.
    Et felicito per la bellesa i la tristesa que traspua aquest poema rítmic. Una abraçada

    a

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Urepel

Urepel

82 Relats

89 Comentaris

63403 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Maresme, 21/3/81.

"Vull viure sense idealisme i sense ètica. Però no sóc lliure. Sóc incapaç de destruïr". Anaïs Nin.

"Si un home no va al ritme dels seus companys, potser sigui perquè sent un tambor diferent. Deixeu-lo que segueixi la música que sent, per lluny que sigui i tingui el ritme que tingui". Thoreau.

http://www.youtube.com/watch?v=KkF1kwwXdec