PASA EL TEMPS

Un relat de: Josep Ventura

Assegut entre mig de la nit verge amb el silenci negre de les Olives
i Mussols, tinc el gos estirat al meu costat amb el cap sobre les potes
i un ull obert i un ull tancat.

Com mil puntes de foc llueixen els estels, són cuques de llum que ens
fan companyia, llàgrimes de por i de goig que de tant en tant cauen
darrera la carena.

Vull ficar-me dins el cor d’aquesta nit i viure-hi per sempre, i si arriba
la Bèstia amb els seus udols de gana i d’hivern tancaré els ulls i, així,
invisible no em veuran ni les ombres ni la lluna.

Deixaré passar el temps i els mals dies, cobriré la pell i els sentiments
de roca viva on llisquin els llamps i els gels, a sobre escamparé
el fel i els records i quan el sol en faci cendra que el vent se l’endugui
fins les campanes de la meva perdició, que ressonin amb veus d’or i diamants als cims del mes enllà, serà el llebeig que durà un pessic
d’ànima a la llibertat.

S’ha posat a ploure, m’agrada la pluja com a les fulles dels arbres que
hi ha al jardí, tanco el llibre de la meva vida i deixo el punt quan
clareja el dia





Comentaris

  • Passen les nits i els dies[Ofensiu]
    nuriagau | 17-06-2011

    Un ésser noctàmbul que se sent l’amo de les nits que cerca la manera de sobreviure als infortunis que li poden arribar. Viu la vida com si fos una novel•la on hi deixa el punt quan apareix el dia.

    Ens seguim llegint,

    Núria

  • Quants cops...[Ofensiu]
    AVERROIS | 31-05-2011 | Valoració: 10

    ...he mirat al cel a la nit i m'he adonat del insignificant que sóc. Però en el fons estic aquí i tot em pertany fins que no es demostri el contrari. Sóc l'amo del Univers tan sols per un moment. Sé que tinc un final, però com un meteorit quan cau, quin final més explendit.
    M'ha agradat molt el teu escrit i mercés pels teus comentaris.
    Una abraçada.

  • Preciós![Ofensiu]
    brins | 31-05-2011 | Valoració: 10

    Paraules bellíssimes i metàfores extraordinàries plenes de sentiment.Quina munió tan bella has aconseguit! Et felicito molt sincerament.

    M'ha impactat, especialment, l'oració " cobriré la pell i els sentiments de roca viva on llisquin els llamps i els gels" reflecteix amb gran sensibilitat la necessitat que tenim de protegir-nos de les adversitats per poder sobreviure.

    Una abraçada,

    Pilar

  • Naturalitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-05-2011 | Valoració: 10

    I és que m'encanten els poemes amb temàtica naturalista. És una meravella com descrius els diversos elements naturals que van apareixent i evolucionant, amb naturalitat i un ull mig obert. La pluja final i el punt del llibre humitegen la lectura i la deixen amb un punt de suspens vital que saps que continuarà. Una delícia llegir aquest poema. Una abraçada.

    aleix

  • sembla mentida...[Ofensiu]
    teresa serramia | 21-05-2011

    com un gos pot donar tant d'escalf...Com, la seva presència silenciosa pot comparitir joia o tristesa. Com hom se sent estimat prop seu i el fred és menys intens.
    Felicitats. p., gràcies pels teus comentaris generosos i plens d'afecte i comprensió!!

  • Molt bonic[Ofensiu]
    elenam | 19-05-2011 | Valoració: 10


    Un relat que m'arriba i m'ha fet reflexionar.
    M'agrada!!!
    Abraçades

  • PRECIÓS JOSEP...[Ofensiu]
    joandemataro | 19-05-2011 | Valoració: 10

    m'has deixat ben sorprès per aquest relat tan bonic, ple de metàfores, sensacions, ben treballat i que arriba.
    et felicito de debò
    una abraçada
    joan

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Josep Ventura

Josep Ventura

116 Relats

491 Comentaris

95900 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.
El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.

Llegir es la gana insatisfeta del pensament.

Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.

regastell@hotmail.com