Paris

Un relat de: geraldine

París.
Quina droga més dura per la meva salut.
París que m'has donat tant.
París que m'has fet somiar, viure, estimar.
París que els teus carrers més amagats em fan viure en algun temps
de la meva ànima que no arribo a esbrinar.
París que m'has trencat somnis i me'ls has donat.
Marxo i sento la teva veu que em crida i em fas tornar...
Sempre em fas tornar, i torno perquè si no moro.
Ciutat, que et necessito!
ni pel teu fred, ni per la teva hostilitat
ni per la teva extrema solitut entre tanta multitud.
Sí, per la teva impersonalitat
per la teva olor
per aquests petit racons que amagues només
per aquells que et deixes descobrir.
Per els color de les fruites als carrers
per les estufes de les terrasses en ple hivern
pel canal de Saint-Martin
per Chateau Rouge, per la Chappelle
per la Rue Labat, per Fauborg Saint-Dennis
París, m'atrapes.
Addicta a tu, a la teva llegua.
Em fas sentir-me a mi mateixa
El teu teatre.
Aquests somnis que omplen els carrers, l'aire.
Aquesta força que s'amaga darrere cada mirada
de tants extrangers.
Les cantonades esperant aquell petó.
La poesia que sagna per les teves parets.
El vi barat a la vora del Sena a la primavera.
La teva "Shakespeare & Company"
Evidentment, no pel teu aeroport.
Sí, per la teva macrovisitada Tour Eiffel
que vista desde Montmatre a mitja nit em roba els mots.
Sí, potser també per la teva solitut
dins les ànimes que caminen, sí, també per aixó.
Per la inspiració de Cortazar,
per la Maga present a cada carrer que llegia a Rayuela.
Pel Blues dels bars secrets.
Per tantes oportunitats.
Per la lluita a la que ens desafies als que venim de fora.
Pel romanticisme.
Per la por de Barbés a la Chapelle a peu després de l'últim metro.
Per Charonne i Saint-Sulpice!
Per una llista interminable et necessito
i t'ho confessaré... per tot aixó també, t'estimo
i per no sortir de lo tòpic, per les llàgrimes i els somriures.

Per l'Emil i per la Laura, per la Stephi el James i la Solenne... per ells també t'estimo.

Comentaris

  • Paris, mon amour[Ofensiu]
    deòmises | 22-04-2008 | Valoració: 10

    I la meva ànima s'omple de llum, de pluja, de records. Bells, deixant de banda la gent. Llambordes humides, nits il·luminades, el Sena ple d'insomni, Notre Dame, la Tour Eiffel com una torxa...

    Veure la ciutat és engolir l'ham de la memòria. Sempre hi ha algú que l'estira de tant en tant i sent com tu hi vas darrere.

    El teu poema ho ha aconseguit. El teu nom, ja fa dies.

    Gràcies, d.

  • Quina força que té aquest relat...[Ofensiu]
    GTallaferro | 27-01-2007 | Valoració: 9

    Jo no he estat mai a París, però ho tinc pendent, perquè sé del cert, tal i com mostra el teu poema, que captiva a tothom.
    Ratlles plenes a vessar de passió i moltes ganes de viure.
    Un petó!

  • Que tindrà Paris.....[Ofensiu]
    Naiade | 26-01-2007


    ....que per vegades que hi hagis anat, mai en tens prou?
    M'has fet reviure un altre cop aquesta ciutat màgica que t'atrapa, on em sento com a casa meva, com si en una altre vida hi hagués viscut.
    Gràcies per deixar-me gaudir del teu relat, tan ben descrit.
    Una abraçade

  • bonne nuit[Ofensiu]
    Guspira | 26-01-2007

    volia tornar a dir-te que em captiva aquest poema, aquest sentiment que esclata a cada paraula... potser... tan sols la paraula, el fet de dir... "Paris", ens submergeix a tots en aquest mar d'inspiració abrupta, de bellesa esculpida a cadascun dels lligams que ens uneixen a paris...

    Rayuela és un llibre màgic... que dir... sempre serà per mi un llibre especial que un dia em va despertar el desig de visitar paris...

    petoons

    Monter plus haut
    Toujours plus haut
    Caresser le cri des oiseaux
    L'altitude m'appelle, je l'entends
    Le ciel envergure, le vent....

  • Paris...[Ofensiu]
    rnbonet | 24-01-2007

    ...sempre ens deixa records inoblidables. I, malgrat el temps, ferms i duraders a la memòria. És la màgia de la ciutat, de les gents, dels companys...
    El relat, com altre, és sentit, introspectiu i descriptiu a la vegada. I s'allunya dels cànons estrictes d'una història: per la puntuació, pel 'tempo'... En canvi, l'ambientació és perfecta.
    Salut i rebolica, xicona! I sort! De la bona!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de geraldine

geraldine

47 Relats

114 Comentaris

55688 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
30 anys acabats de sortir del forn...
encara a relatsencatala!
la meva vida resumida dins aquest espai virtual, es fantàstic!
No penjo ni una tercera part del que escric, però repassant un per un dels meus escrits, me n'adono que son per ordre del primer a l'últim el resum d'aquests últims anys.
Gràcies per estar aquí els que hi sigueu...
Segueixo escrivint, amb una mica menys de temps perquè la meva vida ara te una altre ocupació casi el 100 per 100 del dia, la meva filla.
El meu oxigen, la meva raó de viure!
Seguim a relats en català!