Paraules d'alt nivell

Un relat de: Josoc
Doncs resulta que a la nostra oficina hi va arribar un nou cap. Tots els canvis són difícils, en principi i només el temps donarà raó de si la nova situació serà millor o pitjor que l’antiga. Abans de demostrar d’altra manera la seva eficiència, la imatge que va mostrar de seguida el nou cap (que es veu que també se li pot dir adalil)va ser la d’home amb pretensions, amb fonament o sense, d’intel•lectual. Cosa que atès el caire eminentment comptable del nostre negoci, no semblava pas que fos un requisit indispensable.
Tots plegats, els seus subordinats sentíem no ja por, sinó autèntica paüra al sentir-li dir p.e. que pensava instaurar per ucàs determinades obligacions. Ignorants com som la majoria en qüestió de lletres, vam pensar que potser volia dir, “por un caso, per si de cas”, però no, volia dir: per decret, per “real ordre”, vaja. Va advertir que no permetria una actitud llangorosa sinó que exigia bravesa. Que tot plegat ho volia a efectes peremptoris o repercutiria a menyscapte dels salaris. Que esperava no haver d’arribar a aquests extrems, tot provocant una llevadoria contra el desventrament imperant.
El seu discurs, diguem-ne d’investidura, ens va deixar a tots “patitiesos”, estigui o no mal dit, que almenys parlant així ens entenem i no escoltant a algú tan erudit com ell era o es creia ser.
De tot el seu parlament, el que tots vam entendre era que perillava el nostre pa de cada dia per allò del menyscapte que ens podria condemnar precisament a anar a captar. I això ens va provocar una mena de desventament, si és que això es referia al que crèiem entendre per això, tot i no trobar-ho al diccionari, que mai havia consultat tant, fins i tot en detriment (apa! que també en sé dir de paraulasses) dels comptes.
Més d’una vam decidir consultar-lo el diccionari i ens va sobtar que això d’actitud llangorosa es pogués relacionar amb l’actitud d’hivernar del bestiar que en aquest cas se’n podia dir, específicament: eixivernar. A que, aprofitant-se d’aquesta manera de parlar, ens havia tractat d’animals? Si era així, ens dèiem, potser li hauríem de demostrar la nostra bravesa. Però a costa de què, eh? potser valia més que ens cadenéssim la boca o sigui per què se m’entengui que ens hi poséssim un “candau” per més que resulti que és un mot castellà ( mare de Déu! tota la vida de dir-ho així!)
Ah, i allò de la llevadoria? Al diccionari només vam trobar corresponsabilitat amb llevadora... a què venia això? a l’oficina tot el personal era femení i ara hi entrava un home... Mare de Déu, Senyor! Que Ell ens agafi confessats. I confessades!

Comentaris

  • Les situacions no canvien[Ofensiu]
    Materile | 31-03-2014 | Valoració: 10

    Estimada Montserrat,

    Estic molt contenta que tornis a penjar relats d'aquests que, aparentment són frescos, però que vénen carregats carregats de contingut. Quin bé de Déu de riquesa lingüística que fas servir!, potser més que aquest "cap".

    El teu relat és exquisit! I el tema no és gens lluny del que estem vivint, fins i tot en política. Quantes paraules sense contingut que es fan servir per dir, ras i curt, que s'ha de fer, sense discutir, el que ell digui. Hi ha gent que fan servir les paraules "d'alt nivell" per distreure el personal dels problemes i tapar-los la boca. M'ha agradat molt el teu relat.

    Veig que en tinc uns quants de teus per llegir. Creia que t'havies retirat de RC. Vaig passar molt de temps buscant alguna cosa per compartir, però no hi arribava res.

    Quan torni de l'Hospital de Barcelona, miraré amb avidesa si hi ha alguna cosa teva que em digui que sóc viva i que comparteixo coses amb.

    Jo, els últims temps he participat poc perquè m'he trobat més dies malament que bé.

    Demà passat m'operen de càncer, i estic feta un flam perquè tot depèn de si m'han de fer quimio, que diuen que sí, però a vegades hi ha miracles: i per què no em pot tocar a mi?

    Una abraçada i petons, t'espero!

    Materile ( mariateresa.galan@gmail.com )


  • Exercici apostoflant![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-03-2014 | Valoració: 10

    Aquesta paraula, "apostoflant", la diu un comentarista de bàsquet de TV3, en Jordi Rovirosa, referint-se a una cosa molt positiva. I el teu relat n'és una cosa així. Un gran treball lingüístic, de diccionari o no, però sí molt ben cuinat. He vist com la truita s'ha anat girant dins el cap de la protagonista i que ella mateixa acaba parlant com el seu cap. Un deu per l'esforç i un altre deu per la originalitat del tema. Una forta i apostoflant abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

129 Relats

523 Comentaris

114667 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.