Paraula

Un relat de: T. Cargol

Ni la cadernera ni el pit-roig
menjant tots dos
de la teva ma
el primer assoleiat
matí d'hivern
poden igualar-s'hi:
la paraula és més forta
si et responen.
No com la veu del poeta: tota sola.
T'empenyen els seus ecos pel camí
sense adonar-te'n
i una crida a l'altra
asserenant-te.
Ni el plaer de la carn
se li compara:
és un crit que ningú escolta.

Vosté té la paraula,

el dó de la paraula,

el cos de la paraula,

l'amistat de la paraula,

el consol de la paraula,

la serenor de la paraula,

l'encís de la paraula,

la companyia de la paraula,

la salut de la paraula,

l'honradesa de la paraula,

l'eròtica de la paraula,

el pont de la paraula

Comentaris

  • La paraula, el gran poder[Ofensiu]
    Carme Cabús | 31-03-2005

    Hola Cargol,

    He intentat comentar-te un altre poema "Per això és letat ser indiferent", però no me n'he sortit. La veritat, és que m'ha desconcertat força. Té bona factura, però el contingut m'esparvera una mica. Potser perquè no trobo en la meva experiència cap equivalent.

    Però aquest m'ha semblat ideal. El pont és la paraula: entre nosaltres i el món hi ha la paraula, per arribar a nosaltres mateixos, disposem de la paraula. La paraula té potència i aplega temps. Per això escrivim, potser: per tornar a donar forma al temps amb l'empremta de la nostra sensibilitat.

    En fi, aquestes són les reflexions a què m'ha portat el teu poema. M'ha agradat molt.

    Una abraçada.

  • Mon Pons | 10-01-2005

    És cert però, també, els gestos. Els que es produïxen amb les mans i el cap acompanyen i emfasitzen el que es comunica amb la paraula o el silenci.

    Ah, gràcies per comentar el meu poema

    Afectuosament, Mon