Paradoxa informativa

PARADOXA INFORMATIVA

Sergi Clotes va recollir el premi de les mans del director, un diploma i un sobre, entre els aplaudiments del nombrós públic assistent. Hi havien acudit col·legues estrangers i companys que desenvolupaven les tasques d'investigació en diversos països. De la primera fila de la sala de conferències, es va aixecar una noia amb un pom de flors i va pujar a la tarima per lliurar-les-hi. Els primers seients els ocupaven els pre-alumnes, futurs estudiants que ja havien fet la reserva per formar part de la prestigiosa Escola de Negocis Financers. La Sandra, ufanosa, va enviar una rialla d'esquitllentes als seus companys, mentre li passava les flors al seu professor. Sergi li va fer un parell de petons a les galtes mentre el públic tornava a aplaudir.
El Banc Mundial havia aplicat les tesis del professor sobre el deute públic del tercer món i els fruits havien estat positius dins del panorama global tan convulsiu. Havia estat obra de la seva autoritat econòmica i havia realçat el nom de l'escola. Una important entitat financera nacional l'havia contractat amb un suculent contracte blindat. En el sobre, que el director li lliurava, hi havia un xec per valor de mig milió d'euros.
En acabat, es va fer un refrigeri on les elits més importants de la vida social local es van deixar veure. L'acte es va realitzar a la sala VIP's de l'hotel Arts de Barcelona.
La Laura, la ex esposa del director i també ex-docent de l'escola va acudir a la recepció. Havien estat companys i amics. El prestigiós professor no solament era un enamorat del tarannà de la dona en la tasca acadèmica sinó també dels seus encants personals i corporals. Ella ho sabia, però mai no va voler cedir a les pretensions del seu company.
Sergi la va saludar i va trobar en la mirada esbiaixada que li havia dirigit una intensitat no percebuda anteriorment. Sergi amb la copa a al mà, va restar quiet contemplant-la, ella havia abaixat els ulls i, de cop, els va llençar damunt del seu ex company de docència. Els llavis entreoberts de la Laura eren un prec i el professor va desfer la curta distància que els separava amb neguit. Els dos, amb les begudes a la mà, van serpentejar entre els convidats que xerraven animosament a la sala. El professor anava saludant a coneguts amb petites inclinacions amb el cap, mentre la seva ment l'omplia completament la dona que tenia al costat. Intercanviant un xiuxiueig van sortir a la terrassa. Entre les bardisses que tancaven l'espai descobert, els llavis de la parella es van unir.
En Clotes va respirar profundament i, el xiuxiueig de la dona va tenir una caire imperiós. Li va demanar que volia recuperar les seves classes de docència a l'escola on el seu ex-marit, el director, l'havia apartat. Ell, llavors, li va assegurar que ho aconseguiria. El premi "Nous Horitzons" que havia guanyat l'avalava. Ell era un professor respectat de l'escola.
En sortir del lloc amagat, Sergi va observar com Pau, un dels seus joves alumnes, acompanyant inseparable de la Sandra, el contemplava amb una mitja rialla. La Sandra va sortir llavors a la terrassa i es va acostar a la parella. La Laura coneixia bé la noia, era molt aplicada, es coneixien i es tenien confiança, era una alumna que sempre demanava assessorament al Sergi. Aleshores, la Laura es va endur la Sandra i va deixar sols al noi amb el professor. La ex-professora li va confessar a la Sandra la decisió que havia pres de viure junt amb el Sergi Clotes. El Pau havia seguit amb la vista a les dues dones sense entendre el que deien, però va observar el posat de sorpresa de la noia i una expressió de ràbia continguda. Sergi estava parlant amb el noi, donant-li confiança que, malgrat de què no disposaria de prou temps, no l'abandonaria en ajudar-lo en els estudis. El professor no va participar al noi la seva decisió privada. Aleshores, les dues dones van tornar on eren les seves parelles.
El professor Clotes estava segur que la unió amb la Laura augmentaria encara més el seu prestigi professional i el seu recte comportament pedagògic a l'escola seria encara més admirat per vincular la Laura de nou a l'àmbit docent del qual mai no se l'hauria d'haver apartat.
La Sandra es va acomiadar del Pau bruscament. Ell la va retenir i li va demanar el que li havia comunicat la Laura.
─ S'ajunten, se'n van a viure junts! - li va etzibar - deixa'm. Me n'haig d'anar.
Pau li va preguntar si anava a casa seva i ella ho va negar amb el cap tot escapolint-se. Qui va anar a casa de la noia va ser ell. En Pau estava enamorat de la Sandra i havia estat atent a tots els seus moviments. Coneixia el seu secret amor amb el professor.
La mare de la Sandra va rebre la notícia de part del jove Pau. Li va confessar que la nena tenia un "rotllo" amb el professor i es veien d'amagat i ara, el mestre s'anava a ajuntar amb la ex del director amb un munt de diners. El noi li va demanar que intercedís per ell, perquè ell sí se l'estimava i perquè estava, també, convençut que, en el fons, la Sandra volia que ell continués sent el seu acompanyant. Pau va amenaçar, llavors, que esbombaria la relació prohibida, la faria pública. La mare de la Sandra el va calmar i el va convèncer de què callés. Li va fer veure que es podria arreglar d'una altra manera i tots en sortirien guanyant.
La mare de la noia va fer algunes telefonades, la darrera a sa filla que no va contestar. La dona, aleshores, es va dirigir a l'hotel Arts. Efectivament, tal com li havien dit, havia un habitació reservada a nom de la Laura i del Sergi i va demanar per ell. La recepcionista la va acompanyar fins la terrassa de l'hotel on la parella estava sopant. La mare de la Sandra es va esperar fora mentre la servidora de l'hotel va anunciar la visita al professor. L'home va aixecar la vista i es va llevar de la taula i va anar a trobar la dona. Cinc minuts més tard, el professor tornava a seure al costat de la seva parella. Amb un somriure fred, li va comunicar que aquella dona s'interessava per una alumna que no havia arribat a casa. La Laura no coneixia la mare de la Sandra. Més tard, Sergi Clotes es va disculpar i va explicar a la Laura que havia de sortir de l'hotel per realitzar un gestió urgent que havia quedat pendent.
Dins del caixer automàtic, el professor va trucar la noia. Li va contestar la bústia i ell va anul·lar la trucada.
El somni d'il·lusió dels quinze anys de la Sandra es va trencar i no va dubtar en convertir aquell amor, que havia estat consentit i desitjat, en un fet reprovable i criminal. Asseguda sobre la platja, contemplant el mar, va decidir anar a denunciar-lo a la policia aquella mateixa tarda per violació.
La mare de la Sandra va comprovar amb satisfacció com el saldo del seu compte corrent havia augmentat amb dígits.
A la matinada, Sergi Clotes va rebre una trucada del seu pare que vivia amb ell: la policia s'havia presentat a casa. Calia que es lliurés per un delicte greu, estava en recerca i captura. Va explicar a la Laura que el pare estava malalt i que havia de sortir i que no l'acompanyés. Un taxi el va portar a l'escola. En el seu despatx tenia l'eina que necessitava.
Era un matí gris, de núvols baixos, Sergi Clotes es va dirigir al port a peu, es va aturar a ran de l'aigua, mecànicament, amb un rictus inexpressiu, va treure una pistola de la butxaca de la jaqueta i es va disparar un tret al cap. Va caure com una sac farcit dins les aigües tèrboles.

La notícia en els diaris del dia va ser: "Eminent professor guardonat es suïcida després de guanyar un important premi econòmic".

Pau va prendre la fruita saborosa caiguda. Albirava un bon futur econòmic.