Cercador
Ombres xineses
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
I em miro, fixament; i em costa reconèixer-me;
diuen, ets tu, i es veu que sí, sóc jo;
un jo superposat a d'altres jo, gargots
esgrafiats que a contrallum observo
rera cortines esteses d'aparences,
on el focus del temps, encegador,
va il·luminant-me
d'ombres.
Comentaris
-
M'ha encantat[Ofensiu]indefinida | 27-09-2006 | Valoració: 10
Àvui té descobert, i t'he de dir que els teus poemes m'encanten. M'encanta com enfoques les coses, la teva manera d'exposar-les sobre un full. Esper-ho que publiquies aviat, que tinc ganes de continuar llegin-te.
Petons -
Ombres[Ofensiu]Lady_shalott | 26-09-2006
que amaguen la por, l'aparença, ombres que confonen les paraules clares, foscs impensats que il·luminen les passes lentes del temps.
Ombres...
Una llàntia de poema.
Et saluda,
La dama de Shalott
-
que la llum[Ofensiu]jaumesb | 26-09-2006
t'acompanyi
gràcies per les teves paraules i per la teva poesia -
Hola![Ofensiu]Arbequina | 25-09-2006
M'ha agradat molt aquesta poesia, moltíssim!
Jo solc dir-me que el jo és una il·lusió... però prefereixo el teu poema per expressar-ho, és molt més bell.
He trobat molt encertat la manera com has il·lustrat les ombres xineses, fent-les servir de bona metàfora.
Una abraçada i benvinguda a relats (m'he fixat que avui publiques per primer cop).
Arbequina.