olor de pluja

M'agrada la pluja. Sentir les seves gotes en la meva pell, escoltar el seu xiuxiueig constant...percebre la seva olor, la seva frescor...

El teu poema ha estat capaç de dur-me durant uns instants aquestes sensacions.


Agnes


PD: Gracies pel teu comentari

vull sentir la pluja acoronant-me i envoltar-me de la seva olor i tacte...

M'has transportat a tardes plujoses plenes d'encant que fa temps que no guadeixo.

Gràcies por compartir amb nosaltres aquest poema evocador i nostàlgic, ple de metàfores i humides imatges...

Una abraçada!
MarBlava

que ja havia perdut la percepció de com era un dia de pluja. Preciós i amb unes metàfores ("... el pessigolleig metàl·lic [...] el fils silenciosos directes / a la intemporalitat de l'ànima") gens agressives i molt ben trobades!

Enhorabona un cop més, company!

V.

... que cada vegada sentim menys, amic manel. Ja sia per la pèrduda olfactiva, o també per la cada vegada més escassa pluja...
Moltes gràcies pel comentari tan afalagador sobre els meus "reptes poètics", que mai no podré deixar d'agrair-te que els parires, ja que s'han convertit en la meua principal font d'inspiració poètica.
Una forta abraçada!
... I molta salut!

FRANCESC

Sí, la pluja fa olor. És un dels elements de la naturalesa més poetitzats i, això no obstant, mai no ens cansam d'evocar-la perquè ella mateixa sempre ens evoca tot d'imatges. M'ha agradat especialment la força descriptiva de la primera estrofa. Una delicia.

M'has fet reviure la sensació que em produeix la pluja quan va caient dolçament, l'olor que deixa l'ozó barrejat amb la terra mullada. És com un bàlsam que renova i relaxa. M'ha agradat molt.

sortint del que és usual - del que a mi em sembla que és més usual - aquí a RC en la forma i també en el distanciament de l'objecte apreciat.
Però em vull referir a la idea de l'olor.
Altra gent, per exemple Joan Sales fa servir les olors en el mateix sentit a "Incerta glòria". A mi em sembla que això no és real - no sentim la seva olor - és només una qüestió poètica, crec.