Oferta i demanda

Amb l'arribada de l'enèsima pandèmia, s'ocuparen els últims nínxols del cementiri i l'ajuntament va haver d'encarar amb urgència la seva amplicació. Però hi havia un gran entrebanc, les arques municipals estaven buides i els creditors, dia si dia també, trucaven a la porta.

Des del consistori, per trampejar la situació, pensaren a publicar un ban on donaven permís als veïns per cremar els cadàvers a la llar de foc o enterrar-los als horts. Però finalment no va caldre, just aquell dia, van rebre una interessant oferta econòmica.

A canvi d'una concessió per l'ús privat del Dolmen del municipi, aquells foresters pagarien l'ampliació del cementiri i eixugarien els deutes municipals. Votat en referèndum, el poble va acceptar, els diners són diners.

Els membres d'aquella societat s'instal·laren a la zona propera al dolmen. Desforestaren part del bosc per construir-hi cabanes on viure i obtenir terrenys per dedicar a la pagesia.

Ben aviat, els veïns del poble, vençuts per l'irresistible plaer de la xafarderia, miraren d'acostar-s'hi sense ser vistos. Però com ja sabeu, en aquesta vida ningú regala res.

Els nous nínxols mai foren estrenats, i les dades demogràfiques del poble, davallaren sense fre. Oficialment, els historiadors encara no s'han posat d'acord sobre quins foren els motius que van portar a tot un poble a desaparèixer. Extraoficialment s'especula en el gust pels sacrificis.