L'endemà l'habitació era un roig silenci...

Un relat de: Els crits de tants silencis..

La seva vida era acústica, una guitarra desafinada portava el compàs.

Una nit de tranquil·litat violenta la vaig sentir gemegar. El seu cor dolç ja no suportava l'acidesa amb que la vida l'havia tractada.
Tenia por, pànic a ser sola i per això havia gemegat nits i dies, clars i obscurs.

L'endemà l'habitació era un roig silenci...


Dorm bella princesa, dolorosament aquesta és la teva pau.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: