Cercador
L'endemà l'habitació era un roig silenci...
Un relat de: Els crits de tants silencis..La seva vida era acústica, una guitarra desafinada portava el compàs.
Una nit de tranquil·litat violenta la vaig sentir gemegar. El seu cor dolç ja no suportava l'acidesa amb que la vida l'havia tractada.
Tenia por, pànic a ser sola i per això havia gemegat nits i dies, clars i obscurs.
L'endemà l'habitació era un roig silenci...
Dorm bella princesa, dolorosament aquesta és la teva pau.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Roçant-nos, mirant-nos sabent però, que mai ens arribaríem a amar
- I em va clavar un petó...
- Avui et cuidaré jo,petita...
- Els acords d'una vida
- M'odio, t'enyoro i em torno a odiar
- Odio caminar...
- Ella era l'objecte d'una lluita
- Amb els ulls clucs
- Un xiuxiueig: 23 d'abril
- L'endemà l'habitació era un roig silenci...
- Paraules.Silencis.Contraris vertiginosos