Amb els ulls clucs

Un relat de: Els crits de tants silencis..

No deixo d'expandir
olors i sensacions
perque si algun dia em manquen els colors
fins i tot amb els ulls clucs pugui palpar-los.
Tal com si fossin els batecs d'un vell company que sempre m'acompanya compassant cada moment i recordant que mai ens faltaran recursos.

Si mes no, m'arriscaria a enlluernar-me amb les mans, a veure-hi am el cor, a que no em manquin els somnis tot i posar en dubte la realitat.









Potser els somnis no es compleixen però per això no hem de deixar de somiar.



Comentaris

  • Somiant[Ofensiu]
    Unaquimera | 11-06-2008 | Valoració: 10

    Començo, en arribar al teu espai, pel darrer text publicat, respecte al qual t'he de dir que estic plenament d'acord amb tu!
    Tot i córrer el risc de no veure'ls mai satisfets, crec sincerament que no hem de deixar de somiar mai.
    També penso que saber veure amb el cor ens permet anar més enllà de l'aparent, de lo quotidià, d'allò proper... i li permet a la vida la jugada de sorprendre'ns!
    Em permeto oferir-te un relat meu, Desitjos des de l'obscuritat ( només has de clicar damunt les lletres de color per anar-hi ), ja que penso que tu ho pots entendre perfectament... Si et ve de gust llegir-ho, ja em diràs què et sembla...

    Estic encantada d'haver-te llegit!
    T'envio ara mateix una abraçada, per celebrar així que t'he descobert,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: