Avui et cuidaré jo,petita...

Un relat de: Els crits de tants silencis..

La sentia a la cambra del costat, ofegant el seu plor sota els llençols vermells.
Ella, la meva princesa de pell bruna havia topat una altra vegada amb la realitat, i es preguntava una vegada més si l'error era ella o si era el destí qui l'evocava a la puta solitud.
Jo intuïa les seves llàgrimes i imaginava el seu cor esgarrapat, en carn viva, sagnant d'impotència.

-T'estimo,t'he estimat i sempre t'estimaré però no sóc prou per tu - li digué aquell porc.

Malgrat això ella no li va retreure res, senzillament li va desitjar bona nit i li va demanar que es cuidés.




"No ploris amor,
trobar un refugi on ofegar tot allò que desitges és el tresor més preuat que qualsevol cor ferit necessita quan està enmig del buit, i tu el tens en mi.
Després de dos mil llunes de mel,se que el teu cos necessita caliu i la suavitat de les paraules que neixen de grans personatges un cop moren els somnis.
Fins i tot ignorant que en algun moment et serien tan imprescindibles els meus mots, m'has seguit cuidant des del primer dia,tot i el teu afer. I saps?
Encara que no t'ho creguis segur que sota aquests núvols hi ha algú que desitjaria viure una història com aquesta perquè imagina haver plorat a les estrelles i de sobte adonar-te'n que et senten però no t'escolten, que quan et rocen se't glaça la pell. Avui et cuidaré jo,petita..."

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: