Cercador
Paraules.Silencis.Contraris vertiginosos
Un relat de: Els crits de tants silencis..Som debilitat i desgavell alhora,
plorem de riure i riem del que hem plorat.
Clavem estaques i ens son clavades paraules.
Paraules.. saps?
Saber que tinc vèrtic
quan m'enfilo a la vida
tinc tendència a ensorrar-me.
És una sensació estúpida,
pell de gallina i estomac encongit,
cap amoïnat i pensament utòpic.
Llavors, quan soc al fons
toca reaccionar:
"claustrofòbicament" m'aferro a ella,
a la solitud, i alhora la gaudeixo perquè...
Som debilitat i desgavellament alhora,
plorem de riure i riem del que hem plorat.
Clavem estaques i ens son clavades paraules.
Paraules.Silencis.Contraris vertiginosos.
Comentaris
-
Benvingut!!![Ofensiu]F. Arnau | 27-04-2008 | Valoració: 10
Et done la benvinguda més cordial a aquest procel·lós món de RC, i moltes gràcies per haver-me comentat el poema sobre "El crit" de Munch. De ben segur que és una casualitat, però el teu nik sembla estar en consonància amb els meus versos...
Aquest poema teu també em fa rememorar el quadre del pintor nòrdic i potser això és una bona senyal.
Continuaré llegint-te, i ja saps que el Repte Poètic potser una bona font d'inspiració poètica, així com també el MELOREPTE...
Tan sols tens que cercar-los al Fòrum i participar... Et convide!
Una forta abraçada!
FRANCESC (des del País Valencià) -
Un poema vertiginós[Ofensiu]Epicuri | 21-04-2008
Hi han sentiments estupits?
Crec que el que hauría de ser més vertiginós. Es no sentir mai vertígen.
Viuer po ser sigui això. Riure i també plorar. Pot ser no son contraris.
M'agradat el teu poema.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Roçant-nos, mirant-nos sabent però, que mai ens arribaríem a amar
- I em va clavar un petó...
- Avui et cuidaré jo,petita...
- Els acords d'una vida
- M'odio, t'enyoro i em torno a odiar
- Odio caminar...
- Ella era l'objecte d'una lluita
- Amb els ulls clucs
- Un xiuxiueig: 23 d'abril
- L'endemà l'habitació era un roig silenci...
- Paraules.Silencis.Contraris vertiginosos