Cercador
OBRIR LA PORTA
Un relat de: Mª Rosa Pi Piqué- Compartir:
OBRIR LA PORTA
Hi va haver un temps que tancava la porta, que acumulava infinitat d'obstacles per aïllar-me, acaronava la meva tristesa com si fos una traïció desallotjar-la.
Un dia, però, algú va fer-me adonar que la porta no costava tant d'obrir, fins i tot va ajuntar-hi la seva força per empènyer-la i la claror del sol em va cridar invitant-me a sortir i el verd de l'herba va donar-me esperança i els arbres em van fer un senyal amic i una mica més enllà les muntanyes deixaven entreveure un món ple de màgia i vaig traspassar el llindar.
A fora m'esperaven els amics per gaudir junts del goig de viure.
Mai li agraïré prou a qui em va ajudar a obrir la porta, mai !
Mª Rosa Pi Piqué
18 novembre 2014
Hi va haver un temps que tancava la porta, que acumulava infinitat d'obstacles per aïllar-me, acaronava la meva tristesa com si fos una traïció desallotjar-la.
Un dia, però, algú va fer-me adonar que la porta no costava tant d'obrir, fins i tot va ajuntar-hi la seva força per empènyer-la i la claror del sol em va cridar invitant-me a sortir i el verd de l'herba va donar-me esperança i els arbres em van fer un senyal amic i una mica més enllà les muntanyes deixaven entreveure un món ple de màgia i vaig traspassar el llindar.
A fora m'esperaven els amics per gaudir junts del goig de viure.
Mai li agraïré prou a qui em va ajudar a obrir la porta, mai !
Mª Rosa Pi Piqué
18 novembre 2014
Comentaris
-
portes[Ofensiu]Imma Cauhé | 26-11-2014
Portes i finestres són importants d'obrir-se per poder admirar tot el que hi ha fora. Avui he obert la porta que m'ha portat fins el teu relat.
-
Meravellosa![Ofensiu]Montse Guillén Galimany | 19-11-2014
Ets meravellosa, com el reu relat! Tu ens has obert moltes portes i sempre t'ho agrairem. Enhorabona!
-
Tancar-se...[Ofensiu]AVERROIS | 19-11-2014 | Valoració: 10
...en un mateix tan sols pot portar a la desesperació. El món és tan gran i ple de sensacions que hem d'obrir els ulls i mirar enlaire. Cada carrer té un altra món si mirem amunt. Fa massa temps que ens arrosseguem mirant al terra. El cel és blau i els núvols et somriuen creant imatges perquè gaudexis.
Una abraçada.
l´Autor
11 Relats
25 Comentaris
6410 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Mª Rosa Pi PiquéMestra de Primària i mestra de català ja jubilada -he exercit durant 44 anys a l’Escola del Carme de Sabadell- la setmana entrant compliré 73 anys, sóc voluntària a diferents activitats, i és que l’experiència és un grau i, malgrat haver abandonat oficialment les aules, vull sentir “que encara tinc un paper dins la societat”. Per això, dono classes d'Ortografia catalana, d'Escriptura creativa, de reforç escolar...però el que més m'omple la vida és escriure, de manera que faig de redactora d'una Revista al Geriàtric de Granollers i una altra a La Creueta de Sabadell. Per plaer, escric relats curts i ja n'ha publicat alguns així com un llibre sobre acupuntura, teràpia que conec molt bé. Mentre pugui, penso seguir organitzant la meva vida pel mateix camí.