Cercador
EL MEU CUMPLE
Un relat de: Mª Rosa Pi Piqué- Compartir:
EL MEU CUMPLE
El primer aroma que va captar el meu nas devia ser el de terra mullada per la pluja que la regava en el moment del meu naixament, un aroma agradable barrejat amb la fragància de la llar que m'acollia amb amor.
Els meus germans jugaven mentre em bressolaven amb un invent que havien fet: una llarga corda lligada a la barana del bressol, els permetia balancejar-la d'un tros lluny, i així, jugaven i bressolaven alhora, evitant els meus plors que es veu que esclataven si paraven de bressar.
El meu nas era, diuen, petitó i bonic, però un dia van bressar tibant la corda amb tant d'entusiasme, que el bressol es va tombar i me'n vaig anar de nassos per terra. Malgrat que ells neguen que això en sigui la causa, a mida que em vaig anar fent gran, el meu nas va perdre la bellesa del perfil grec i jo sempre me l'he vist gros, ganxut i lleig.
Tanmateix, demà farà 73 anys del meu naixement i tant em fa tenir el nas ganxut i lleig mentre jo segueixi descobrint la bellesa que hi ha al meu voltant, al cap i a la fi, el nas només me'l veig quan em pentino al matí davant el mirall.
Mª Rosa Pi Piqué
26 novembre 2014
El primer aroma que va captar el meu nas devia ser el de terra mullada per la pluja que la regava en el moment del meu naixament, un aroma agradable barrejat amb la fragància de la llar que m'acollia amb amor.
Els meus germans jugaven mentre em bressolaven amb un invent que havien fet: una llarga corda lligada a la barana del bressol, els permetia balancejar-la d'un tros lluny, i així, jugaven i bressolaven alhora, evitant els meus plors que es veu que esclataven si paraven de bressar.
El meu nas era, diuen, petitó i bonic, però un dia van bressar tibant la corda amb tant d'entusiasme, que el bressol es va tombar i me'n vaig anar de nassos per terra. Malgrat que ells neguen que això en sigui la causa, a mida que em vaig anar fent gran, el meu nas va perdre la bellesa del perfil grec i jo sempre me l'he vist gros, ganxut i lleig.
Tanmateix, demà farà 73 anys del meu naixement i tant em fa tenir el nas ganxut i lleig mentre jo segueixi descobrint la bellesa que hi ha al meu voltant, al cap i a la fi, el nas només me'l veig quan em pentino al matí davant el mirall.
Mª Rosa Pi Piqué
26 novembre 2014
l´Autor
11 Relats
25 Comentaris
6407 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Mª Rosa Pi PiquéMestra de Primària i mestra de català ja jubilada -he exercit durant 44 anys a l’Escola del Carme de Sabadell- la setmana entrant compliré 73 anys, sóc voluntària a diferents activitats, i és que l’experiència és un grau i, malgrat haver abandonat oficialment les aules, vull sentir “que encara tinc un paper dins la societat”. Per això, dono classes d'Ortografia catalana, d'Escriptura creativa, de reforç escolar...però el que més m'omple la vida és escriure, de manera que faig de redactora d'una Revista al Geriàtric de Granollers i una altra a La Creueta de Sabadell. Per plaer, escric relats curts i ja n'ha publicat alguns així com un llibre sobre acupuntura, teràpia que conec molt bé. Mentre pugui, penso seguir organitzant la meva vida pel mateix camí.