Obrint camins de llum blanca

Un relat de: T. Cargol

Obrint camins de llum blanca

Travesses l'ombra amb la vela blanca
alta i desdoblada, lluent al sol,...

Reflex a trenc d'alba, puix l'aigua
es negra i la riba no es desperta
encara a sota el mantell verd,...


Vine amb la barca, travessarem
en el silenci fresc de l'albada,
tota la fosca fins que lluiexi el sol
a sobre l'aigua!

Comentaris

  • I ara ja és hora...[Ofensiu]
    Marc Freixas | 19-06-2011

    d'obrir camí vers el teu poema.
    Tant de temps llegint quelcom
    sense fer cap gest dins el teu espai amb la pròpia ploma.
    i ara, avui, després de veure la teva resposta al forum, doncs m'ha vingut la vena inspiradora per deixar-te aquest humil i senzill comentari, cosa que m'enorgulleix enormement perquè admiro la teva poesia -i no és per quedar bé ni res d'això!!-
    Una forta abraçada ben literària.
    No aturem mai el nostre llarg i ample camí d'escriure.
    Salut

  • Bo, amic![Ofensiu]
    rnbonet | 11-11-2010

    I bo el poema!!!
    El més impactant... "Obrim camins..." ( i quant de falta ens fa!) que amplies amb un terme mediterrani, ben nostre. D'allà on ens ix el sol:
    "'I vine amb barca..."

    De tant en tant ens retrobem, vora la riba de qualsevol dibuix o de qualsevol poema!

    Salut i rebolica!