Cercador
Obrint camins de llum blanca
Un relat de: T. CargolObrint camins de llum blanca
Travesses l'ombra amb la vela blanca
alta i desdoblada, lluent al sol,...
Reflex a trenc d'alba, puix l'aigua
es negra i la riba no es desperta
encara a sota el mantell verd,...
Vine amb la barca, travessarem
en el silenci fresc de l'albada,
tota la fosca fins que lluiexi el sol
a sobre l'aigua!
Comentaris
-
I ara ja és hora...[Ofensiu]Marc Freixas | 19-06-2011
d'obrir camí vers el teu poema.
Tant de temps llegint quelcom
sense fer cap gest dins el teu espai amb la pròpia ploma.
i ara, avui, després de veure la teva resposta al forum, doncs m'ha vingut la vena inspiradora per deixar-te aquest humil i senzill comentari, cosa que m'enorgulleix enormement perquè admiro la teva poesia -i no és per quedar bé ni res d'això!!-
Una forta abraçada ben literària.
No aturem mai el nostre llarg i ample camí d'escriure.
Salut -
Bo, amic![Ofensiu]rnbonet | 11-11-2010
I bo el poema!!!
El més impactant... "Obrim camins..." ( i quant de falta ens fa!) que amplies amb un terme mediterrani, ben nostre. D'allà on ens ix el sol:
"'I vine amb barca..."
De tant en tant ens retrobem, vora la riba de qualsevol dibuix o de qualsevol poema!
Salut i rebolica!
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Viena
- Totes les hores s'apropen inexorables
- Mai no seré dels nostres
- Carta als reis
- Sense esperança
- L'engany
- Perfectes i petaners
- Horaciona des del Park Güell - 2 –
- “Vacilar”
- Tocar el gos i no el dos
- En el temps en que estic viu
- Infant i adult
- Comboi 415
- Mor la fantasia del capitalisme popular
- Apoquini