Cercador
O blume der zeit!
Un relat de: l'home d'arena- Compartir:
Dintre meu, avança, i es multiplica,
com el magí d'un mirall
on dormen els retalls de les promeses.
Estranya passatgera, calze,
gola nocturna, aigua fondíssima.
Només de pura calma,
m'aboque i et bec.
Jo, petita criatura,
entre al teu espai com una escletxa,
o crit
d'una altra naturalesa,
i allà et respire, fidel a la intimitat que em dius,
i més que mai
a la tendresa.
En aquella estretor apresa,
i tan sensible, i sense fi,
creu-me,
se'm revela una anihiladora angúnia,
com fil encès de vagits i ombres,
o destí imprecís,
volàtil, sense columnes.
Tant se val,
vine,
que un bon no res m'importa.
Comentaris
-
Per a celebrar el meu relat núm. 350[Ofensiu]deòmises | 24-09-2008
ARQUITECTURA VISUAL
C
E U
R
assenyalant l'inici de la balaustrada
A
(Descens per la mirada de l'ànima policromada
N
Edifici dels somnis
La veu del temps ressona
En l'Arc de Sant Martí
De les seves parets
Construeix els murs
De la il·lusió
Amb noves resquícies
Plenes d'utopia
T
a la recerca dels ulls profètics del geni, els
O
N
I
G
ulls que imaginen els somnis i els tornen reals
A
U
D
Í
les utopies carregades de dificultat capten l'atenció
La trencadissa
Serveix per a la forma
De les idees
C
A
S
A
B
A
T
L
L
Ó
Neix en el vidre
La inspiració lúcida
Pedres del geni
de l'argila i s'endinsen pels túnels laberíntics
Riu del silenci
L'aigua profunda
Esdevé pedra
Torrent del geni
Existir per a que l'obra dins teu vagi creixent,
Escoltar-la, estimar-la, deixant-se endur per ella.
Potser regeix la vida amb dolor i sofriment
-El turment necessari per a que sigui bella- ?
Dóna'm els mots
Buits del silenci
Seran els murs
De la celístia
de la febril creació refusant tots els límits)
43
O
N
Engendra la llum
En les teves mans
Després de la mort,
La glòria segueix
C
O
M
E
N
Ç
A
La gota
De la rosada
En clara
Harmonia
E
L
mot
llum
cos
veu
S
O
M
N
I
La bellesa
És teva:
Parets
D'ombra clara
D
E
La vida de fum
En el descans
Del teu record
El geni pateix
L
'
H
O
M
E
?
Arran de terra, l'admiració en les boques obertes de qui el descobreix
d. -
no tinc[Ofensiu]Noia de vidre | 24-08-2008
... paraules...
trasmetre, comoure queda sense significat davant aquest gran poema.
m'encanta, m'agrada molt! -
Molt poètic.[Ofensiu]Ullsblaus1 | 02-08-2008 | Valoració: 10
És maquíssim, i escrius d'una manera molt poètica, tant poetica que algunes coses no les entenc. Gràcies i que passis un bon estiu.
Una salutació d'ullsblaus1 -
,,,[Ofensiu]Anagnost | 01-07-2008 | Valoració: 10
De primer, el jo poètic la sent avançar dintre seu, com una "estranya passatgera, calze,
gola nocturna, aigua fondíssima". Però, tot seguit, aquest mateix jo és qui penetra dins l'escletxa, per fidelitat a la tendresa. Tot i saber que, finalment, tot pot desembocar en un no (al capdavall ja sense importància).
Crec qaue és un poema de gran subtilesa, bastit no amb incontijnència verbal, ans amb "triades paraules" , per tal d'assolir un espai pur, inexplicable, només a l'abast dels poetes. I és que hi ha parts de nosaltres mateixos que només un poema és capaç d'abastar.
-
Escolta (vull dir, llegeix) amic.[Ofensiu]rnbonet | 23-06-2008
M'han confiat -jo bé diria 'afirmat' o millor 'opinat'- la gent aqueixa del nord, que allò dels 'registres pol·livalents' dels nostres autors els resultava estrany. O, si més no, curiós. I jo, de cop i volta, sense pensar-ho massa, els he posat 'exemples' -el record d'Eiximenis, ai!-. I tu estaves entre ells: perquè 'guisar' una FIDEUÀ i enllestir un poema com aquest no estan renyits, ni molt menys.
Au! Salut i rebolica, que hui és nit de sant Joan! I per 'santjoan', ja ho saps, bacores!!!
