Nua.

Un relat de: La noia dels llavis vermells
I nua em sento,
nua sóc.

Grimpa ell entre les meves cames,
comença besant les meves arrels.
Recorre a petons cada part de les meves cuixes.
Llisca la seva mirada
on les flors floreixen,
on la gespa és verda.

Els seus llavis em besen,
besen els meus humits,
la seva llengua es torça.
Entra en el meu jardí,
humit, suau, llis.

Cada petó és aigua,
i gota a gota
com si d'una pluja es tractés
ell rega el meu cos.
L'inunda, el creix,
l'humiteja.
Fa del meu cos un llac d'amor.

Nua m'atrapa,
nua em mou.
M'agita com el vent de tardor
i encén el meu cos com la calitja d'estiu.

Comentaris

  • iniciativa[Ofensiu]
    Imma Cauhé | 03-01-2015

    Nua i pasiva, si agafes la iniciativa potser hi hauran altres sensecions.