Noves gestes e feits de lo cavaller anomenat Josep Maria

Un relat de: homenot

E un dia de lo mes de maig de lo any de Gràcia de MCCCXIII, lo cavaller anomenat Josep Maria, son senescal Hilari i fra Roger, passant per la vila de Pontons, s'adonaren que hi havia un hómen fent la migdiada sota l'ombra d'un presseguer. E preguntaren a un camperol qui era aqueix hómen que sota lo arbre fruiter descansava. E lo pagesívol vilatà açó dix los:

-Quest hómen és sarraï, e s'anomena Ahmmed, e és un mahometà de gran ciència e molt bon coneixedor de les lletres antiques e la seua erudicció és apreciada per incomptable gentada, ja sigui mahometans, juieus o chretians.

E lo cavaller Josep Maria, en oir eixes paraules, s'acostà a lo hómen anomenat Ahmmed, car sabia que havia en aquelles terres una gentota incontrol·lable e virulenta que agredien e féien mal a tots los sarraïns que trobaven, puix questa gent perversa e ignorant, acusaven los mahometans de ésser los culpables de la darrera passa de pesta que havia hagut en eixes terres. E aço dix lo cavaller Josep Maria a lo culte Ahmmed:

-Bon sarraï e docte instructor, vés e amagat en la llar de lo ferrer de quest poble, car hi ha munió de hómens ximples e enfervorits que cerquen los sarraïns per a nafrar-los e obrar-los ferides. Per açó, vos prego que volgau ocultar-vos a casa de lo ferrer fins que questa mala gent sia allunyada de lo vilatge.

Mas, questes paraules respongué lo sarraï amb una veu plena de serenor e calma:

-Gràcies e mercès gentilhome per les vostres bones paraules, puix cap mal he feit jo a nengun hómen, e per tant res he de témer d'eixos exaltats. Puix ara és la meua hora de repòs, e molt agradablement estic ajegut sota l'ombra de quest arbre, e gran mandra e desgrat seria per a mi alçar-me e eixir cap a cal ferrer. E aço dix lo Profeta: "Si Mahoma no va a la muntanya, que la muntanya vagi a Mahoma".

E dit açó, lo sarraï Ahmmed continua lo seu repòs sota lo presseguer, mentre lo senescal Hilari e fra Roger restaven meravellats e embaladits per les sapients paraules del mahometà. Mas, arribà aqueixa gentalla furienta, e quan clissaren lo sarraï Ahmmed, e ell s'atansaren e amb enormes garrots lo massegaren e lo batzegaren, e lo deixaren tant ple de blaus que semblava un putxinel·li. E mentre lo senescal Hilari e fra Roger ajudaven Ahmmed e li guarien les nafres, açó dix lo cavaller Josep Maria:

-Cosa certa és questa, que si la muntanya va vers a Mahoma, fugiu amb molta celeritat, puix es tracta d'un terratrèmol.

E lo senescal Hilari i fra Roger quedaren meravellats e admirats de la docta e magna sapiència de lo cavaller anomenat Josep Maria.

Comentaris

  • Daniderch | 14-01-2009

    tamb´´e he llegit aquest tot i que m'han agradat m´´es els altres.

  • segueixes[Ofensiu]
    Shu Hua | 18-10-2005

    enllaçant l'època del bon Josep Maria amb la teva, el bon Homenot, amb fets que, desgraciadament, són ben actuals.
    Em tens embadalida amb la teva facilitat per escriure en medieval. Jo ho vaig intentar i només em van sortir dos o tres contes, a la fi ja no podia més. Tu tens més maestria.

    Glòria

  • Mahoma i la muntanya[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 17-06-2005

    El cavaller de cada vegada és més savi, lo de la muntanya i Mahoma és genial ...