NOVA ESPERANÇA

Un relat de: aurora marco arbonés
NOVA ESPERANÇA

De nou s’aclareix la ruta
amb la llum de l’esperança.
Les tenebres d’incertesa
enfosquiren el camí
de crides enfervorides,
de mans a mans enllaçades,
de cors capaços d’empenta
i ànsies de llibertat.
Reprenem de nou els passos
amb més il•lusió que mai,
amb el batec a la pell,
als ulls l’esclat del deler
de fer nostre l’antic somni
dels nostres avantpassats,
que deixaren aquest món
sense haver acomplit la fita.
Seguim l’empremta d’aquells
que exigien dignitat,
una terra sobirana,
una llengua respectada
i una via oberta al món.
De nou s’aclareix la ruta
amb la llum de l’esperança.

Aurora Marco – 10 Gener 2016

Comentaris

  • Idees[Ofensiu]
    Bonhomia | 27-01-2016

    T'haig de dir que m'agrada molt però fins que hi fas entrar el sentiment històrico-polític. No t'extranyis, però és que això, a mi, em porta de cap. Tinc una ideologia molt meva i és bona, és clar, però la meva manera d'enfocar la política és una altra.


    Sergi : )

  • Llegit i rellegit[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 24-01-2016

    Llegit el teu comentari i rellegit el teu poema que m'encanta.
    Moltes gràcies per tot plegat, Aurora!
    Una abraçada!

  • Per a tots![Ofensiu]
    Núria Niubó | 19-01-2016 | Valoració: 10


    Vull cantar amb tu i amb tots els que ho estem desitjant des de tant de temps, aquest himne de la Nova Esperança.

    Per als nostres pares, per nosaltres, per totes les generacions venideres!
    Segur que ho aconseguirem!

    Un poema per a ser cantat, potent, positiu i esperançador!

    Una abraçada
    Núria

  • L’esperança...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 18-01-2016 | Valoració: 10

    L’esperança sempre la tenim per alguna cosa. L’esperança de llibertat és una gran il·lusió que omple els nostres sentiments... Ho arribarem a veure?
    —Joan—

  • No adonar-se del problema[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 18-01-2016 | Valoració: 10

    Tots els que tenen una addicció la neguen amb contundència i sempre diuen que la poden controlar quan vulguin. És el cas dels alcohòlics, dels que prenen drogues, dels ludòpates, etc., etc. Només quan hom reconeix el problema hi ha alguna possibilitat de rehabilitar-se. Aquest és el cas que ens presentes: un noi que no vol sentir a parlar de teràpia perquè creu que no la necessita. Però no és un cas aïllat sinó molt comú entre els nostres joves i els que no ho són tant.
    Ara que la sorpresa ens l' has donada al final del relat. Molt bon final, Mercè, tots en som responsables de l'addicció al mòbil.

    Bon any nou!

  • Comparteixo![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 18-01-2016

    Comparteixo els mateixos sentiments que tan bé expresses en el teu poema d'amor, d'amor cap a la nostra estimada terra catalana, que esperem veure en un futur no gaire llunyà alliberada d'un opressor infatigable que només treballa per trepitjar les nostres llibertats.
    Il·lusionant, esperançador, vital, un poema ple de llum. Esperem arribar a bon port!
    Una abraçada, benvolguda Aurora.

  • Temps d'il·lusió i d'esperança[Ofensiu]
    iong txon | 15-01-2016

    Gaudim el moment serenament, amb il·lusió però amb atenció, sense perdre el nord. El govern està en mans de patriotes, no es pot demanar més. I no oblidem les paraules del president Macià: la volem políticament lliure, sí, però també espiritualment gloriosa. Ens mereixem la llibertat, així ho crec. Però no voldria una pàtria lliure per ser els campions de la disbauxa i la decadència moral de tot l'occident d'Europa!

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 14-01-2016 | Valoració: 10

    No tambe penso igual
    Montse

  • Continuem![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-01-2016 | Valoració: 10

    Hem de continuar, hem de tenir les esperances senceres i no hem de perdre mai la il·lusió. Què hi ha de més bonic que una poesía al cor? Una abraçada, Aurora.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

250778 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.