Nous plans

Un relat de: Mercè Bellfort

NOUS PLANS


La família Pla estava molt il·lusionada amb la nova etapa de la seva vida.
El pare ja portava un parell de mesos treballant a la nova empresa alemanya que li oferí un càrrec de responsabilitat i que ell acceptà amb gran orgull.
Era un gran entès en tecnologia eòlica i ara estava endegant el seu nou projecte en el país que l´acollí quan era estudiant.
La seva forma de ser i treballar encaixava perfectament amb la dels nadius. De fet, ell ja es considerava com un alemany més.
Va vendre tan bé l´oferta de treball a la seva dona i als seus fills que aquests s´engrescaren davant la nova situació que se´ls presentava.
Així, doncs, mentre el pare s´havia instal·lat provisionalment en un apartament per començar el seu treball, la mare es quedà a Barcelona amb els seus fills, esperant que acabessin el curs escolar.
Cap a finals de juny van començar la moguda, és a dir, a embolicar amb papers de diari tots els objectes delicats per anar-los enquibint dins les caixes de cartró que no eren poques. En van arribar a omplir una vintena, a part de les maletes farcides de roba de totes les estacions.
Es desplaçaven a Hannover com a mínim per cinc anys, segons deia el contracte del Sr. Pla.
La mare tenia pocs coneixements de la llengua alemanya, però no era aquest el cas dels fills. Ells, des de ben petits, estudiaven a l´Escola Alemanya i dominaven l´idioma. Qui sap si el pare ja preveia que algun dia tindria una bona oportunitat professional en aquell país i per aquest motiu el seu subconscient l´induí a matricular els seus fills en el centre esmentat.
Tot semblava anar sobre rodes, tot ben calculat per a fer el pas definitiu. La mudança estaria resolta en qüestió de dies. La mare i els fills ja tenien els bitllets d´anada a punt per volar cap a Hannover l´endemà mateix.
Amb un cert nerviosisme se n´anaven a dormir sense poder dissimular l´emoció que els provocava un canvi d´aquelles característiques.
Quan, per fi, aconseguiren adormir-se al voltant de les dues de la matinada sonà el telèfon.
Tots sabem que en plena quietud de la nit, en ple repòs del cos, el so de "Riiiiiing" altera qualsevol i de quina manera!
La mare en sentir el primer "ring" s´alçà del llit i anà corrents a despenjar l´aparell.
-Sí, digui...
-És vostè la Sra Pla? digué una veu seriosa des de l´altra banda de la línia.
-Sí, sí, qui és vostè? Què vol? Passa alguna cosa greu?
- Miri, sóc un company de treball del seu marit i sóc català com pot comprovar. Sento trucar-li en aquesta hora de la nit, però li he de comunicar que demà seré jo mateix qui vindrà a recollir-los a l´aeroport.
-Però... per què?
-Perquè el seu marit no està en condicions de fer-ho. Acaba de patir un infart i en aquests moments és a l´hospital. Però... no s´amoïni que es recuperarà, segons han dit els doctors.
-Déu meu! quin ensurt- esbufegà la dona. Demà arribem a les 14:30 a l´aeroport els meus fills i jo. Ja ens trobarem allà, doncs, senyor...?
-Senyor Capdevila. Demà els esperaré sens falta. Ho sento molt Sra Pla. Bona nit i que descansi.
-Bona nit i moltes gràcies per la seva amabilitat.
Penjà d´esma el telèfon i començà a tremolar.El cor li bategava a cent per hora. Anava amunt i avall del passadís cavil·lant sobre la conversa telefònica. Deixà passar el temps i aconseguí calmar-se força. Pensà en la millor manera de comunicar als seus fills la mala notícia i, a la vegada, tenir prous ànims per encoratjar-los a través de missatges positius.Ho va fer a la perfecció.
Al cap d´unes hores aterraven a Hannover i es retrobaren amb el senyor Capdevila. Amb l´amabilitat que el caracteritzava acompanyà la família a l´hospital on s´estava refent el seu company.
Quan tots quatre entraren a l´habitació el pare va abraçar els seus i va tenir unes paraules d´aire britànic per a ells:
-Us prometo que, malgrat la meva pinta, viurem aquí cinc anys i tots els que faci falta. Això meu només ha estat quelcom imprevist. L´òrgan que m´ha ha fet la guitza està sota control. No patiu. Benvinguts al millor Centre Cardiològic de la ciutat. Llàstima que inicieu la visita per aquí...La meva intenció era començar pel centre històric. Però... bé , tot es farà.
Ell que fins ara havia estat el rei de les previsions, aquestes se li escapaven de les mans. El cor se li rebotà... Ningú no és perfecte!




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer