Notes de blues

Un relat de: geraldine

Et penso molt intensament, et sento a prop però lluny. Em fa por sentir-te lluny
Em fa por no saber quan et tornaré a veure, pensava que seria més fàcil i em fa massa mal al cor.
T'imagino aquí estirat al cantó esquerre del llit, llegint un dels teus llibres o composant alguna de les teves cançons i jo miran-te , entrellaçant les meves cames en les teves,
I els teus ulls desviant-se en els meus amb un teu petit somriure.
T'imagino molt, intento transportar-me a la teva olor, a la teva música.
On ets? Sé que hi ets i que ens estem esperant i que estem units en tots el sentits. Sí!
Però et necessito, necessito la teva pell.
Aquí tot es esperar a tornar-te a veure.
Esperar a tornar-te a veure...
Vull compartir amb tu. Tot. Vull la teva mà aquí amb mi.
Aquest temps que no hi ets es un buit gegant, es un buit de temps que s'omple a dures penes sense tu.
Et vull sentir respirar. Et vull amb mi aquí o amb tu allà... però junts...
Així com ara no té cap sentit o almenys jo no li trobo amor meu.

Comentaris

  • Unes notes de blues que...[Ofensiu]
    Lèvingir | 06-12-2006 | Valoració: 10

    transporten a un mar blau de sentiments
    estimar enraonant amb i per l'amor .
    De tu vers mí, de mi vers tu.

    Una enyorança molt ben assajada.


    Lèvingir

  • el record entre una dolça música...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 01-12-2006 | Valoració: 9

    podria ser composta per una sintonia anomenada amor?.... les seves carícies, la seva mirada, els seus petons (a cop l'absència ens droga de llàgrimes). Encantada de perfumar-me de poemes com aquests!
    m'ha encantat!
    un peto fort!

  • l'absència...[Ofensiu]
    Capdelin | 27-11-2006

    esberla l'ànima. Els teus sentiments són clars, repetitius, intensos, ardents... La distància ageganta el dolor, mitifica la persona estimada i treu el color a allò que t'envolta... I te'n vas al llit, immens llit buit d'un cantó, amb els ulls tacats de blues... però ell és, hi és. L'espai i el temps no són barreres eternes i irrompìbles. L'amor travessa el gel i arriba, tard o d'hora sempre arriba, crema, incendia...
    Tota tu ets poesia.
    Petons i una abraçada
    ( M'ha encantat i emocionat saber que t'enamora el teatre. Per a mi, poesia i teatre són els meus hobbis eterns )

  • PrecioS![Ofensiu]
    jOaneTa | 15-11-2006 | Valoració: 10

    noia t'ha quedat de fàbula! transmets molt bé el sentiment de desesperació per no saber si tornaràs a veure'l malgrat ten mors de ganes. Jo passo per això i suposo que ha influit aquest fet en que m'agradi tant el teu relat.
    Un petonet.

    jOaneTa

  • Realment molt intens!!!![Ofensiu]
    GTallaferro | 15-11-2006 | Valoració: 10

    Aquesta prosa poètica destil·la passió per tots cantons. És una situació dura la que descrius, però m'agrada molt com l'enfoques perquè es veu que ets vital!La frase "Aquí tot és esperar a tornar-te a veure" sintetitza molt bé aquest sentiment tan fort.
    Espero que tot es resolgui de la millor manera.

    Una abraçada, i felicitats per la narració :)))))

  • beeeee...[Ofensiu]
    S de LLibertat | 15-11-2006

    Em dona la sensació que passem més estona despedint-nos que compartint moments...

    la vida juga sempre al nostre favor, hem de confiar en ella.

    gran amor el que es respira a les teves paraules de poeta o assagista o com sigui que li vulguis dir...

    gran gran.

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de geraldine

geraldine

47 Relats

114 Comentaris

53556 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
30 anys acabats de sortir del forn...
encara a relatsencatala!
la meva vida resumida dins aquest espai virtual, es fantàstic!
No penjo ni una tercera part del que escric, però repassant un per un dels meus escrits, me n'adono que son per ordre del primer a l'últim el resum d'aquests últims anys.
Gràcies per estar aquí els que hi sigueu...
Segueixo escrivint, amb una mica menys de temps perquè la meva vida ara te una altre ocupació casi el 100 per 100 del dia, la meva filla.
El meu oxigen, la meva raó de viure!
Seguim a relats en català!