Cercador


Llista categories

Nostàlgica

Un relat de: rnbonet


(A Puri i Manolo, entre molts d'altres)


Provaré de tastar tots els colors
buidats al cor, arrodonits al nostre calendari
entre el tacat llençol d'ametllers florits
i pinedes de verd, i al vent, damunt les roques.

Un món petit, uns cors ben grans i francs, la majoria;
gents amb gest batallador, oferint una mà
o deu o dotze. Passejant pel carrer si fa solet
que al fred calia quedar-se, abrigats, a casa;
o a la llar del ferrer o a l'escalfor del forn.

I els rovellons, i els pebrassos
torrats a la muntanya
acabats de collir;
i els caragols picants,
i els colomins dels masos,
i el fred als ossos,
i les gasoses rebentant
i esclafint-se, d'hivern, dintre casa;
i l'oli fet tot un glaç,
i la feina diària, estimulant,
amb xiquets de cares netes
-refrescants com llurs cors-
i espardenyes gastades
al llarg de lentes hores, dia a dia...
Tan sols així i això. I érem feliços!
i joves i innocents, tu i jo, en aquell temps
-un temps que és diferent als pobles que a ciutat-.

I he provat de tastar alguns records, joiós
-caminet del poble-
endevinant gairebé al fons de l'aquarel·la
els campanars bessons
de la imponent església cinctorrana.

Amics, amigues que hi resteu encara:
escampant paraules al vent de tramuntana
amb festa de cant cap una ermita pròxima,
ocell perdut entre murs, i solitud, i pedres,
he somniat amors de branca en branca.


Comentaris

Afegir comentari
  • I joves i innocents![Ofensiu]
    Núria Niubó | 14-09-2010 | Valoració: 10

    Com he gaudit llegint els teus renglons no tan curts!
    De vegades sembla que fa por , o potser és fa dur recordar amb la Nostàlgia al cor.
    Llegint el teu preciós poema he reviscut escenes tendres en un silenci compartit amb els teus versos que han fet dibuixar rialles de complicitat.

    Gràcies Ramon!

    Una llarga i càlida abraçada,
    Núria

  • Sento el Present[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 12-09-2010 | Valoració: 10

    Relat molt enriquidor.
    Al llegir-lo dues vegades, m'enganxo en la primera línia sobre "conec tots els colors".
    I per mi, lluny de la nostàlgica, és viure i sentir el present.

  • Un bell poema que...[Ofensiu]
    Fada del bosc | 11-09-2010

    Al principi amb frases com
    "Provaré de tastar tots els colors
    buidats al cor"
    Ja et posa la mel a la boca del que vindrà gaudir de les històries de gent com nosaltres en indrets com el que vivim però retrocedint alguns anys, tan sols ens queda tancar els ulls i imaginar que hi som.

    De la Fada que sempre l'hi a agradat escoltar històries d'abans.

  • bonic poema....[Ofensiu]
    joandemataro | 22-08-2010 | Valoració: 10

    ple de melangia i d'imatges, dolcet i amb un llenguatge treballat...
    et felicito bonet
    fins aviat
    joan

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1589 Comentaris

357821 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Afegir a preferits
Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >