Només vull un gest

Un relat de: Emelkin

Només vull un gest,
un silenci retorçant-se
entre les teves paraules,
una raó per no cercar
les ombres de les ombres,
la pressa de les hores,
Els ullals d'un final
imminent.

La llum queixant-se dins un fanal,
una nit qualsevol,
i un adéu que encara sura
per la densa soledat
que omple els carrers
dissolent-se amb el silenci,
una nit qualsevol.

Només vull un gest
sota les hores que es desgasten
entre els teus silencis,
on s'hi retorcen els meus fonemes,
una raó per no cercar
poesia sobre paper
i la flama de la teva absència
cremant les ardors
que ens mantenen desperts.
Nosaltres,
ombres de les ombres.

Comentaris

  • msh0044 | 09-02-2010

    Hola Gerard.
    Tan sols dir-te que m'agraden tots i cadascun dels teus escrits... Amb totes i cadascuna de les teves paraules em neix sentiment... No ho sé pas, simplement els teus escrits em sacsegen ...
    M'agrada molt la teva escriptura, la forma en la que plasmes les emocions....
    Gràcies.

  • Sovint...[Ofensiu]
    natasha | 19-01-2010

    ... n'hi ha prou amb un sol gest per tornar a creure que quelcom és possible.
    Unsa sensació molt ben definida!
    Fins aviat!

  • nomes un gest[Ofensiu]
    Nyanga | 18-01-2010

    Només vull un gest
    sota les hores que es desgasten
    entre els teus silencis,
    on s'hi retorcen els meus fonemes......

    entenc la sensació. i la comparteixo. Quan no tens res, amb un sol gest et sembla que et retornen la vida. Però de vegades te l'estan prenent encara més...

    m'ha agradat molt el teu poema.
    felicitats!