Només pinzellades

em perdré entre tants colors...
I oblidaré qui soc entre les teves paraules.
Deliciosa primavera!

que escruta la natura, la contempla, se n'alimenta, en fa versos i els dibuixa majestuosament en un altre poema autènticament exquisit.

"...
Voldria morir
constantment al que conec,
per viure com un regal
a tot allò que encara
em resta per conèixer.
...
Un improvisat i conscient traç
en l'horitzó dels dies
que mai podré abastar
en tota la seva grandesa.

Senzillament, perfecte.

Felicitats, Rosa, per aquesta capacitat teva de creació d'imatges escrites que van més enllà de les paraues.

Em va encantar conèixer-te el dia de la presentació del llibre. Ara ja puc posar rostre a totes les meravelles que escrius!

Ah! i veig que segueixes escrivint entre cassoles... ;-)

Un petonàs i una abraçada ben forta!

"Onegen tots els matisos
en un resplendent coratge
sense formes concretes."

Les teves pinzellades d'infinits colors i matissos donen vida a les petites coses, a les valuoses, en silenci, com intuint el resultat final...

M'ha encantat i el títol minvant, en el que dius NOMÉS, és un contrapunt a tot el poema que creix com l'intensitat del blau del cel quan la llum es despulla devant seu...

petons

angie

de la llum, dels colors abasten un infinit, però resten delemitades i tanmateix engrandides pel contingut, el so i l'harmonia de les paraules, Rosasp, les teves paraules que, encara que també són les de la meva llengua, tu les saps engrandir:

Recullo carícies a palpentes
missatges feréstecs i furtius
entre bufades incertes

Molt belles paraules plenes de pinzellades de llum i color.

Molts petons

Lavínia

PS

No saps el que em va alegrar conèixer-te.

Que macu Rosa! m'ha agradat molt. Sobretot aquesta estrofa en que dius:
- Un dia qualsevol
em perdré entre tants colors,
em fondré en la intensa brevetat
de l'abraçada darrera.-
Mira, m'ha sorprès aquesta! jeje

P.D: ens veurem per Sant Jordi?? què hi vindrà la Laia?? vinga, molts petons per les dues!!! que vagi molt bé tot i bon cap de setmana!!!

laura^^

una lírica que ressona amb les freqüencies més íntimes del meu ser.
Veig que no soc l'unic.
Un capvespre deliciós.

M'agraden molt aquestes dolces pinzellades i la sensació que ens transmets amb elles... especialment:
No necessito saber res exacte,
quan em sento formar part
d'aquest crit silenciós
que el temps arrossega.


Molt bon poema, Rosa!!

Un petó!
Leela

ps. sento no haver pogut anar a la presentació, però ens veurem aviat!

"Un dia qualsevol
em perdre entre tants colors,
em fondré en la intensa brevetat
de l'abraçada darrera."

Un pensament bell i reconfortant. Però abans d'això, cal viure per molt de temps tot allò que encara et resta per conèixer. Viure-ho i transmetre-ho amb la teva exquisida sensibilitat.

Estic molt content d'haver-vos conegut, tant a tu com al teu marit.

Petons

i t'escric amb la pell de gallina.

potser és que tinc la pell hipersensible als colors, i això ajuda... però les teves paraules tan dolces anaven calant gota a gota...

preciós...

Com de costum les teves pinzellades tenen la màgica particularitat d'arribar al més pregon de l'ànima. Em transmeten tota la delicadesa del que tu ets, la bellesa que de tu emana.
L'estrofa excelsa de:
...Voldria morir
constantment al que conec,
per viure com un regal
a tot allò que encara
em resta per conèixer...
explica molt bé aquests teus afanys inquiets en la vida; el teu gran desig d'alenar amb força tot el que l'avenir et reserva. Aprofita sempre cada segon amb la mateixa intensitat i la inspiració t'aflorarà invariablement esponerosa.
Felicitats Rosa per un poema tant bell i moltes gràcies per la teva benvinguda vestida de primavera!
Espero aplegar també un bon cistell d'inspiració i seguir omplint de nou aquesta pàgina...
Un petonàs!

Com sempre, m'has encisat amb aquesta bonica imatge que fa olor de primavera, llum i colors.

"Oliveres que dansen
espolsant la pols
letàrgica de l'hivern."

Una imatge original i preciosa!

"Massa bellesa
per poder descriure..."

Doncs tu ho fas molt bé... ;)

"Recullo carícies a palpentes,
missatges feréstecs i furtius
entre bufades incertes."

Uns versos encisadors i molt bonics...

"Voldria morir
constantment al que conec,
per viure com un regal
a tot allò que encara
em resta per conèixer."

Crec que el millor del poema...

Enhorabona!! Petons per tu, maca.

.. d'una primavera que ja floreix. M'ha agradat molt el poema. Molt plàstic, real. I vestit amb la dolçor que et caracteritza.

una forta abraçada,

Equinozio

Per fi la primavera!
Per fi la llum!

Per fi els teus bonics versos!

Una abraçada

pere

ets tu, ets una amb tot el que t'envolta
felicitats