Només paraules

Un relat de: Lady_shalott

Pot ser aquesta vegada busco quelcom diferent en les paraules, ara ja no reclamo comprensió ni la segura i càlida tranquil·litat en la que em solc repenjar sempre. Ara ja no em pertanyen, ja no son meves, ja no les domino i vull creure en la hipòcrita pretensió d'una mà que vol la incertesa, d'un brusc sentiment, de no saber el després, d'una intranquil·litat exitosa i gens admesa. Prefereixo pensar que és la inseguretat del moment el que m'excita, aquest joc de complicitats i de comprensió mútua.
Qui sap si tot no és el mateix, si he volgut pretendre el que no sóc ni puc aspirar a sentir-me, si no existeix la inspiració, si només és l'excusa del moment de glòria, d'una explicació que classifiquem d'irracional...
Llavors com entendre el descarat sentiment de pretensió que em domina, el desig que em sorprèn incòmoda com la incandescència i el retrobament de dos cossos, l'únic moment de clímax possible s'allarga i s'allarga en el continu sorgir de les paraules.
És com un misteri que es resigna a no ser descobert, a l'anonimat excitant i seductor. Em persegueix la podrida existència, com d'un gos perdut a qui ja no li poden treure res més que la seva deplorable realitat. Qui sap si ara no em domina l'estúpid sentiment d'una revelació, l'inútil pretensió d'un poder desconegut. Ja no puc congelar mirades ni dibuixar un somriure tort del no res, ja no vull escriure amb el propòsit del qui sap ni amb l'absurd orgull del qui coneix. Sóc jo la desconeguda, la sorpresa esperada i el convidat estrany...
És irreal com la certesa de sempre, la monotonia es desfà i entra el plaer de la poesia, són mans que la toquen, la creen, la fan seva sense cap mena de contemplació ni dignitat, boques que la besen, carícies que s'estimen i la confonen amb sospirs, però ella dòcil s'abandona a tots el capricis de la ment.

Segura que només son això, paraules que formen versos tancats, una litúrgia de sentiments que s'escolten com precs i es dupliquen dilatant-se en manaments lliures... Només paraules.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lady_shalott

Lady_shalott

73 Relats

315 Comentaris

85266 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)
___________________________

M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...

a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.

llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.

Novembre 2007

Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.


... : The lady of Shalott



qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------

Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.

Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.


(fragment del poema)
Alfred Tennyson