nocturn amb Sucre

Un relat de: l'home d'arena

Innumerables, per pols i per desoris
- t'haig de dir abans que marxes -
són els aires;
i les goles que se'ls beuen,
innumerables també, i mortalment inhumanes,
per dentadura, llavis d'acer, o pura indolència.

Això m'escriu la nit tothora
al no res fosc del companatge que m'allarga,
descalç també, si camine,
o mude i sóc una altra cosa, si imagine.

Innumerables els dits que em pose
per tocar la guitarra dels desitjos
que salpen, i salpen, de cada finestra closa,
sssshhhhhh! ara que tots diuen que dormen.

Innumerables els atzars que faig i canvie,
a base de tu, o de mi, en silenci,
a cada cantonada, o revolt del boscatge
que dorm, ell sí, com déu mana.

Innumerables les estrelles que veig,
i les frases que deixen pel cel
només per entesos de llum i eternitat,
però no pels amants, per ells és a cau d'orella.

Innumerables les paraules impossibles
d'escriure per tu, i que, gota a gota,
se'm queden deleroses per la boca,
com una mar que t'abocaré quan vingues.

Innumerables els calfreds que suporte de sobte,
tallant-me l'alè a preguntes i enigmes,
pensaments que es lamenten de mi, a pler,
però que, ben prompte, un riure de lluna esborra.

Innumerables les ganes de fumar,
innumerables les sentors que trobe,
innumerables els ulls que em guarden,
innumerables els camins que taste,
innumerables les remors i cabòries...
i borda Sucre, i torna a bordar
i corre entre el timó i l'estepa...
Innumerables les ganes de tocar-te.


Innumerables els prodigis que m'invente
anant a soles amb la Sucre,
perquè no tinc son, ni ella;
i que prompte me n'oblide, o es desfan,
o passen a ser meus...
com aquest glop d'aire
que ara emboque i respire.

...



Sucre!
Tu no hauràs portat tabac, veritat?


Comentaris

  • Complicitat[Ofensiu]
    Unaquimera | 28-03-2007 | Valoració: 10

    No sabria dir-te, home sorrós, quin vers m'ha entendrit més i quin m'ha fet nàixer aquest somriure que ara m'acompanya mentre t'escric... l'últim, evidentment! però ja abans, n'era còmplice de tu...

    Són innumerables les imatges que has aixecat a partir de les línies negres i del fons blanc com de quadre no començat i a partir d'aquí hem anat a passejar de bracet parlant de llunes i d'estrelles i d'aromes i de mots i de plaers i d'enyorances...

    En el proper comentari, ja portaré tabac i decidirem plegat si n'encenem un o ho deixem còrrer!

    Ara no perdo l'oportunitat d'enviar-te una abraçada bastida de paraules impossibles,
    Unaquimera

  • No sé si els animalets...[Ofensiu]
    rnbonet | 22-03-2007

    ...de vegades, fan més companyia que els altres animalons, aquells que caminem a dues cames. No ho sé per experiència.
    Conec a gent que m'ha dit que sí, que de vegades són més amics que els humans...
    Sobretot, a vora foc. O caminant entre argelages i matolls de "petorret" (també li dieu així al bruc?).
    Un bon poema. No en faig sovint (de renglons curts), però sé quan un és bo, i sucós, com una pilota embolcallada amb col.
    Salut i rebolica! I bona música!

  • Innumerables [Ofensiu]
    Frida/Núria | 19-03-2007

    les sensacions que inspira el teu poema, havent llegit altres poemes teus, jo mateixa m'hi he posat l'olor de farigola mentre el llegia i recordant que avui és dilluns i que gairebé el cap de setmana el seu aroma t'inspira et dic que és un bonic poema que m'ha transportat com sempre.
    .

  • ginebre | 19-03-2007

    bup bup! tabac no, però paper... paper d'arros, per omplir-lo de lletres amb tinta xina, per pinzellar la soca, l'ombra del camí nocturn, per passar l'estona, l'espera, les hores, la sorra del rellotge que s'emporta el vent (com diu la teresaserramià)...
    bup bup! quin dolç nom per la fidel!

  • Els millors amics de l'home...[Ofensiu]
    F. Arnau | 17-03-2007 | Valoració: 10

    ... I per lo vist, també del d'arena!
    Magnífic el teu poema, que sembla una conversa amb la gosseta.
    Moltes vegades he llegit al Fòrum els teus enfilalls de versos, i m'he quedat bocabadat i envejós (en pla sà) de la teua capacitat per a fer poesia. Com a mi em costa tant...
    Una forta abraçada!
    ... I molta sort al concurs.

    FRANCESC

    ... I que continues fent innumerables versos.

Valoració mitja: 10