No tot són flors i violes

La meva mare tenia una botiga de roba infantil. Jo crec que jo ja ho he comentat alguna vegada. Allí no tant sols s'hi venia sino que també s'hi cosia, hi havia un altell sobre el local que s'hi arribava per una escala de fusta, allí en aquell altell hi havia una finestra que donava al carrer, devant de la finestra, una taula baixa i unes cadires tambés baixes al vol, una maquina de cosir, una taula de planxar, dos armaris molt grossos a on s'hi guardaven les robes i les puntes.

A baix a la botiga normalment hi havien dos noies més que també cosien, i quan entrava la clientela tocaven un petit timbre que hi havia sota l'escala i la mare baixava a atendre als clients.

A la botiga hi havia: l'emprobador, el taulell, uns tamborets, unes butaques, prestatges amb caixes, un armari gran on hi havien els vestidets penjats i esclar hi havia una plataforma que era l'aparador on s'exposava la robeta. Tot sobins se sentien converses com aquesta:

-Mira que es maco aquell vestidet!
-Si, si que ho es! pero mira a mi hem sembla que hi treuria les butxaques.
-A si!, doncs mira jo el que li treuria serian els llacets.

I havia gent que transformava la roba de tal manera que d'allò ja no en quedava res.

Amb tot això la mare duia molta activitat, doncs encara tenia noies fora de la botiga que li cosien i ella o tallava i preparava tot. Tenia clients de fora, de Barcelona i algun poble o capital petita on tenia un client amb els models exclusius.

Jo acabava de sortir del col.legi, i allà no hem trobava gaire bé, no m'agradava cosir!, la mare m'hi feia estar, pero a les tardes anava a Belles arts a dibuix i pintura doncs ella veia que això m'agradava més. Un dia hem va dir:

-Mira nena, et preparare aquestes dos maletes amb el mostruari i aniras a veura la sra.Montserrat de Figueres.
-Mama! a on? això es molt lluny!! a mi hem fa por!!
-Pooor!!! de que? de que en tens la por? de que se't mengin? Mira nena això no tu vui sentir dir més! sents!!!

Vaig callar i pensant que podia tenia raó i s'havia d'anar de valent pel món. Així es que hem va arreglar el salvoconducto com es deia abans, per viatjar perque a més a més jo era una menor de 16 anys. I apa cuan va arribar aquell dia, jo anava amb les dos maletes cap a l'estació.

Vaig veure un tren enorme, molt gros, i la mare hem debia veure la cara d'esberada que feia i pensava que despres d'això voldria estar a la botiga cosint. El pito del tren va sonar i tot es va posar en marxa. Jo anava pensant en que no volia arribar ja que cuan ho fes tot serien problemes.

Al cap d'una estona es van presentar una parella de la Guardia Civil i hem van preguntar:

-Senyorita nos quiere ensenyar los papeles? A donde va?
-Pues mire, voy a Figueres a enseñar estas maletas que son un muestrario de ropa infantil que confecciona mi madre i se las voy a mostrar a la sra.Montserrat.

Mare meva, vaig pensar, aquesta gent es pensaria que m'havia escapat de casa.

-Bien, bien guapa. No te preocupes. Antes de llegar a Figueres te avisaremos, y al bajar te ayudaremos con las maletas, allí veras taxis que te llevaran donde deseas.
-Muchas gracias.
Quina sort, semblaven dolents i resulta que van ser bons i tot. Aquell viatge s'hem va fer curt, doncs anava sentada tota encarcarada i per evitar els problemes no volia que arribessim. De cop i volta arriben els dos civils i hem diuen:
-Venga, vamos!!! preparemos que ya estamos por llegar!
-A si?? (el cor m'anava a 120 pulsacions)
I ja estava al fandango, el tren va parar i aquells bons homes hem van baixar les maletes i hem van indicar on eren els taxis que estaven allà mateix i inclus crec que m'el van cridar i tot.
A dalt del taxi pensava que de moment tot rotllava bastant bé, pero quan vaig arribar a la botiga de la sra.Montserrat hem vaig trobar amb la mala sorpresa de que aquell dia no hi era. Vaig pensar en que no sabia que fer. Estava a la cantonada de la botiga sentada sobre la maleta i sense saber que fer, de cop i volta hem vaig aserenar i a una dona que pasava li vaig preguntar on hi havia alguna altre botiga.

Vaig tornar a agafar un taxi i hem va deixar on la sra que vaig parar hem digué. Jo el que volia era vendra-li algo a la meva mare i doncs com tornaria sense haver fet res. Vaig estar una estona a la porta pensant en si entrava o no, i al final hem vaig decidir pensant en les paraules que hem digue la mare.

Per sorpresa meva els hi va agradar molt tot el que portava dins els mostruari i hem van fer una gran comanda.
Despres de despedir-me i donar-lis les gracies, cuan vaig ser al carrer semblava que ja no en tenia jo de problemes, vaig agafar el tercer taxi com si res, vaig arribar a l'estació, vaig comprar un bitllet, vaig enfilar al primer tren que va pasar i arribant a Barcelona vaig fer lo mateix, un altre taxi i cap a la botiga de la mare.

Contenta com unes pasqües li vaig comentar tot el que m'havia pasat a la mare i ella hem va felicitar dient-me:

-Veus com t'has espavilat i ningú se t'ha menjat!!!
-Si..... pero primer he tingut molta por!

Al cap d'uns dies va arribar la tant esperada trucada de Figueres diguen que quan els hi arribaria la comanda i li van dir a la mare:

-Aquella nena era la seva filla?
-Si, si! era la meva filla!
-Doncs miri, ja pot estar ben contenta perque es molt eixerida!!

En aquell moment hem vaig sentir com un Napoleo en una batalla triunfant.

Aquell fet hem va servir molt, jo crec que hem va fer mes valenta per anar per la vida i dono les gracies i felicito a la mare per haver-me ensenyat de la manera que ho va fer. Aseguro que despres d'haver caminat tant per aquest món puc asegurar que no tot son flors i violes.