No tenia més que una nota que només ell comprenia quan la lluna, cada nit, queia

Un relat de: Emelkin

No tenia més que una nota,
en un llenguatge que només ell
desxifrava
cada nit, quan la corba de la lluna
repassava cicatrius de llum
sobre la pell de la nit.

No tenia més que una nota,
en un llenguatge milimètric
que només ell
desxifrava
cada nit, quan la corba de la lluna
calculava l'angle de caiguda,
que efectuaria, seriosament,
l'última nit.

- Ningú més l'entenia.-
No tenia més que una nota
que algú li va deixar a la butxaca,
el dia que va néixer de l'úter de silencis
d'un secret que només ell
comprenia.

- Ningú més l'entenia.-
Ell posava una història
dins un pentagrama
i la feia sonar,
simfonia d'una nota
que només ell
comprenia.

No hi ha més,
a vegades hi ha coses
que no s'han d'entendre.
Ell llegia una fórmula aleatòria
de paraules i comprenia.
- A vegades hi ha coses
que no s'han d'entendre.-
Comprenia, simplement.

La lluna, cada nit,
queia.

Comentaris

  • queia cada nit , la lluna?[Ofensiu]
    nadàlia | 02-12-2010 | Valoració: 9

    Som com som . però l'important és ser i comprendre's. Crec que el teu poema ve a dir això, no esperem que els altres ens comprenguin, pot ser ? La lluna cau, bonica imatge.Et seguiré llegint...