“No saps per on perdràs i per on trobaràs”

Un dia, l’home va descobrir que, en lloc de buscar el menjar al voltant seu en el bosc i el riu, ho podia cultivar... I la seva avidesa li va dir: “Encara en pots tenir més!”

I ell hi estava d’acord, ja que si tingués més aliments dels que necessita, els excessos els podria vendre i tenir més coses a canvi... Així va néixer l’economia, que, com un paràsit, només volia tenir profits per a ella mateixa. Amb una gana insaciable destruïa tot el que tenia a prop i tot que tenia més lluny: els boscos, els rius, la Terra. I si no ho podia destruir, els feia tan mal de com podia, contaminant o exterminant les criatures de la Natura.

Llavors, la prudència, amb l’ajut de la crisi, la va parar:
-Ets tan orgullosa dels teus èxits, poders i diners, que no veus més enllà lluny del nas! I el que guanyes per un cantó, ho perds per un altre! Obligues la gent a pagar els comptes amb guerres, gana insaciable i salut! Respiren aire contaminat, mengen productes intoxicats, beuen aigua dolenta... Gasten els diners amb als metges i no poden curar-se! Que no ho veus? Si moren tots, què faràs, tu?

-Tens raó... Només una aliança amb tu em salvarà – va dir l’economia per poder sobreviure. I així va néixer el desenvolupament sostenible.