No sabria com dir-t'ho

No sabria com dir-t'ho, i és que,
m'encantes.

M'encanta veure't,
dins d'un somni,
dins d'un miratge.
M'encanta pensar-hi, pensar-te.
Imaginar-ho, i imaginar-te.
M'encanta com d'un desitj, lluites per fer-ne realitat
M'encanta un somriure, el teu somriure.

I es que, quan cerco allò que el meu desitj més profund,
busca amb una mirada, amb una paraula, amb una carícia
o amb un petó ...
Cerco aquella imatge que vaig fer-me un dia de tu.
Et cerco a tu.

I no sabria com dir-t'ho
I és que, m'encantes.

M'encanta com somies,
com somio.
M'encanta la meva imaginació de creure't tan real.
M'encanta volar per arribar allà on sé que m'estàs esperant
M'encanta creure que el temps corre perque ens poguem trobar aviat.

M'encantaria ser així, però diferent.
Ser-ho amb tu.

Perquè,
No se com dir-t'ho..
si no és, d'aquesta manera.