Som, tan sols un miratge.

Tan sols un miratge...
reflex d'una vida,
d'una imatge..

Paraules que no soc, que no han sigut.
Frases fetes, compartides amb tot un món.
Idees perdudes entre els dos cantons d'un mirall
Sense saber quin lloc pot ser el real.

Un miratge, el teu rostre fals
la teva més enginiosa certitud.
Depen d'un paratge, del temps.. del paisatge.

Ets, soc i potser som..
reflexos..
reflexos en l'aigua d'un pou ple de tendreses,
que guarda els més desconeguts dels secrets..
dels records d'un ahir.

Un passat que ens ha dut fins aqui..
on una vegada més..
ens acostem a la dolça aigua d'un mar clar
en que ens mostra que avui, altre cop
som..

Tan sols un miratge.
Perdut, sincer, i sobretot.. real.
Perquè simplement, som.
Ets, soc i som allò que hem estat..
que hem volgut ser,
i que construim per formar-nos un refugi en el demà.
Som allò que erem, que som, i serem.
I que lluitarem per ser-ho amb més força.