Estiueig dels anys

Quan vaig veure que arribaves, d'aquella manera
elegant i orgullosa ...

Vaig sentir com lentament despullaves els arbres gelats,
i els vestíes de nou, amb fulles de tendresa.
Vaig notar com l'aire lliscava per la dolça herba
d'un camp verd, i s'esmicolava amb la terra humida i càlida.

T'emportaves les hores fosques d'un dia trist,
i donaves voltes i voltes a les agulles d'un rellotge antic.
Quan t'acostaves, sentia el terrible desitg d'abraçar-te,
i adormir-me entre els teus braços.. protegida i recolzada.

Estirar-me sobre una capa de tons verds i grocs,
ballant al ritme de la melodia de l'aire suau de primavera.
Somiar mirant el cel, i que l'herba ens persegueixi
i recobreixi el cos amb milers de flors encantades.

Que una onada ens encarregui un viatge,
fins a topar amb el mar, i amb la brisa gustosa d'aigua salada.
Recorrent les inesperades platges blanques,
jugant amb el suau batec d'un oceà i una sorra rosada.

Colors en l'aire, colors a la terra, al mar, i al cel.
Colors en la mirada i en la més tendre abraçada.

I, agafar-te la mà, sentir que ets aquí.
Ara que has arribat, aturarem el temps, perquè mai s'ens caduquin els dies, i serem una vegada més, petons en la mirada, i reeneixarem sempre, sense que mai s'ens passin les hores, ni els minuts, ni els anys.

Amb la dolçor d'una besada.

Estiueig dels anys...