Una carta cap a tu, que em faci oblidar.

I avui.. he reellegit les cartes que hi havia guardades al calaix d'un moble vell i apartat.
Cartes brutes, antigues i estripades, cartes de colors i mides diferents.
Cartes de tintes barrejades, de pols i perfum d'olor a tristesa
Cartes insuficients, i alhora, imprescindibles.
Fulls de paper tacat, sense valor, inimaginables.
Cartes que recorden un dolor, inexplicable i incoerent,
records que no he volgut ni voldré recordar.
Cartes aburrides i mortes pel pas del temps
ja oblidades...
Cartes buides i insignificants, plenes de fum d'un calaix vell
i apartat...
Cartes trepitjades, fins a desapareixer..
cartes sense soledat, sense buidor i reevivint de nou,
Fulls de paper blanc, nets de tinta..
esperant una espera..
esperant un nou començ..
Cartes capaces de compartir-se, capaces de viure a un mateix minúscul raconet..
d'una cambra alegre, i apartada d'obstacles.
Cartes ja cansades del pes de le seves paraules
han deixat un temps enrere i han cercat una petita llibertat.
Cartes noves, paper suau, lletres desitjables.

Cartes que reneixen de nou. Paraules que creixen diferents.
Idees que continuen iguals, però dferents, amb més força..
amb més enginy.

I avui escric per a tu, avui t'escric a tu.
Perquè un dolç somriure s'apoderi, encara amb més força..
de tot nosaltres