TU ETS...

Un relat de: bruixeta_lila

Ets el seny
quan l'ànima es perd,
Ets la calor
que m'acompanya quan fa fred.
Sovint n'ets tempesta
quan la tranquil·litat ens fa navegar
I a vegades n'ets gentilesa
en els neguits de més enllà.

Ets foc, i ets llum
quan la foscor s'ho empassa tot
i ets sorra, i onada,
i ets frase lletrejada sense mot.
Impacient,
pots ser el vent,
que s'endú els més grans problemes
d'aquells que se'n riu la gent.

I si vols
pots ser fera, pots ser llop
urpa negre, i un gran glop,
que amb un instant
navega galant
i allibera quells paratges
que un bon dia
empresonà el vell llamp.

I tranquil,
ets gentil,
i ets la música que sona
quan dels cels
la veu ressona.

I un amor, tot de color,
i una fulla que dels rius
l'aigua no mulla.
I un petit, i bonic crit
que dels boscos encadena
de la vall, fins la carena,
i ets la soca, i ets el tronc
i ets l'herba verda
que dels dies enlluerna.

Ets el tot, i el tot de res.
Encoratjat, i vestit com de la terra
el més petit. I disfressat d'un trist
poruc, que de la terra, el més forçut.

I t'he atrapat, empipador!
Ets la por, i la valentia.
El negre que de blanc festeja.
Ets, està clar, el contrast que a tots mareja.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer