No, jo no tinc nens!

Dos quarts d´una del migdia

- Quines ganes d´arribar a casa!- em va dir la Marta.. - ara agafaria el cotxe i me n'aniria a fer la migdiada tranquil·lament, escarxofada al sofà, mentre la llum del sol m´acaricia la cara

- Doncs jo no!!

- Ah no? Noi.. no t´entenc.. prefereixes treballar les hores de gana i cruspir-te-les feinejant per un altra?, realment, no t´entenc.

- És que tu no tens qui cridi, qui jugui , qui es pugi per les parets, qui renyi, qui corri i salti de un lloc a l´altre, qui patalegi, qui plori, qui s´enfili al sofà, qui esgarrapi els coixins, qui arrossegui les cadires, qui estripi els contes, qui t´amagui el mòbil, qui tiri el paper pel terra, qui …..

- No, jo no tinc nens.


Dos quarts de cinc de la tarda.

- Quines ganes d´arribar a casa! -vaig dir a la Marta - ara agafaria el cotxe i me´n aniria corrents a casa saltant-me els semàfors en vermell mentre el meu cap anhel.la ansiosament el moment que posi la clau al pany!

- Doncs jo no!!

- Es que tu no tens amb qui jugar, amb qui deixar que s´enfilin a l´esquena mentre estàs de quatre potes cantant l´escarabat bum-bum, amb qui estudiar lliçons, amb qui jugar a buscar el mòbil amagat, amb qui cantar cançons que et recorden vells racons quan vivies amb els pares, a qui mirar com dorm, com seguir amb la mirada la fesomia de la cara d´aquest petit terratrèmol adormit fins l´endemà, tu no tens qui, jugant distretament deixa tot el que està fent quan sent el pany de la porta que poc a poc s´està obrint i, corrents, a galopades, ve a abraçar-te fent un salt., qui t´esperi, qui t´estimi i estimis amb sentiments que tu encara desconeixes.

- No, jo no tinc nens.