Cercador
No hem parles de desprès...
Un relat de: Fada vermellaHi ha qui diu que darrere de la mort ens espera un paradís, o potser per alguns, un infern; hi ha qui diu que ens reencarnem, però la reencarnació almenys per a mi, es una cosa molt curiosa, si som roïns ens convertim en animals... però per que això? Que tan mala vida porten els animals? Però també dec de recordar-vos que nosaltres, sense excepció també som animals, animal racionals diu la gent... però ja dic ara, que no tots son...
També esta qui diu que desprès de la mort no hi ha res...
però parat a pensar... desprès de la mort, ja no ets tu? ja no penses? ja no veus, sents, toques, estimes...?
Jo, la mort des de ven menuda, sempre l'he vist com a una soledat, però pensa-ho be...
La mort, es una historia que ningú a contat...
Tot te final, no? I per que dieu que la vida no?
Si hi ha un final, ni hi ha paradís ni infern, ni reencarnació sense records, ni soledat a un lloc obscur i apartat...
Comentaris
-
felicitats!![Ofensiu]sucdetaronja | 03-01-2007
Feliç aniversariiiiiiiiii!!!!! T'estimuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!!! ^^
-
final[Ofensiu]Jo sóc Jo | 28-10-2006
Sí, la mort és on s'acaba el conte: punt i final d'una vida; I després? El no-res.
El finat no s'endú res, i menys encara cap mena de vida, ni aquí ni al més enllà. -
la mort...[Ofensiu]_ | 03-09-2006
del que estic completament segura és de que després de la mort, si hi ha quelcom més, nosaltres no ho podrem saber mai,
el que jo crec és que després de la mort al ogual que al abans de nèixer, no hi ha res, no sabem que existeix una vida, així que no sabem el que ens estem perdent, no sé si m'explico, vull dir que hi hagui el que hi hagui després de la vida, no en serem concients...
LaiA -
mmm[Ofensiu]AnNna | 11-06-2006 | Valoració: 6
no tinc ni idea del que hi ha desprÉs de la mort...
diria que et mors, i punt... que tot acaba... que se'ns mengen els cucs o les cendres volen amb el vent...
tampoc tinc ganes de pensar-hi...
annna**
l´Autor
148 Relats
279 Comentaris
127184 Lectures
Valoració de l'autor: 9.42
Biografia:
Ara es l'hora vermella dels guerrers.Marca la cera nova amb dits lentíssims.
Estén-te a terra, acull-me.
Sense el teu foc cap foc no em vivifica.
Retorno a tu i els passos em ressonen
com si inventés camins per dins un claustre.
_____________________________________
Bé.. que diria a de mi: Em dic Laia soc de Xàtiva i m'agrada escriure.
"A cau d'orella
repetim les mateixes
clares paraules.
Torna la vida i torna
la dignitat, la força."
_______________________________________
www.fotolog.com/suuud
"El senyor Z em va encadenar i jo he passat la cadena a la senyora X i al senyor Y"
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")
Últims relats de l'autor
- No espere res més que el passeig fins a l'anglés...
- Parla'm malgrat que actue... o no
- Relatant pensaments...
- Ningú ens va ensenyar...
- El nostre conte de fades...
- 4.. 5.. I.. torne-m'hi a començar.. 1.. 2.. 3..
- Na fada.
- Em van llevar les ales.
- Mes mon destí era ser lliure.
- Rabia i por.
- Crida, corre... i que?
- Sola, doncs sí.
- Un quart de set. Bona nit.
- Com cada dia.
- L'equilibri de l'amor.