Cercador
No feu soroll…
Un relat de: Núria Niubó- Compartir:
No feu soroll...
El temps, barrat amb calç i fulles seques, la porta, ferma, guarda ell vell casalot.
Dins hi ha olors encapsades en baguls, colors somorts en parets, sons d’esclops dorments de pubilles i fadrins, i una remor de danses i cançons.
Fora, el pedrís de l’avi tot verdejant, i el salze, esprimatxat, dibuixant fines ombres al carrer.
Més enllà és perd el rierol en la boscúria i l’esclafit de l’aigua en els còdols porta records de mainada enjogassada, olors de sabó de casa i roba neta.
Rere la porta, tancada i ben travada, rauen amors, desenganys, enyors, rialles i plors d’infants.
Poso l’orella a cau de porta , acluco els ulls, quedo quieta i m’omplo d’aquella antigor.
Xissst... No feu soroll...
Que dorm la vida dins el vell casalot.
Comentaris
-
Hola Núria ![Ofensiu]Nonna_Carme | 07-10-2012
Feia temps que no et llegia i lo que m'havia perdut !
No cal afegir més paraules que inspirin més sensacions . Has escrit les més indicades.
´Felicitats pel relat ! Com tot el que escrius és una filigrana de la literatura.
Petons . -
gràcies núria...[Ofensiu]joandemataro | 14-09-2012 | Valoració: 10
pel teu comentari al meu poema-denúncia dels incendis...és que ho agafes tot eh !! fins i tot el tema d'haver -ho escrit en negreta t'has adonat que tenia el sentit del cremat !!!
si és que ets un solet !
una abraçada
joan -
Vida de fusta[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 01-09-2012 | Valoració: 10
Has donat vida a una porta. Has injectat sang a la usta dels anys. Has posat la vareta màgica damunt les esquerdes dels anys i has copsat la remor del silenci. Callem tots, escoltem tots, llegim tots aquestes lletres, felicitem a la Núria i toquem el món imaginari dels interrogants oberts. No sentiu com grinyola la porta del nostre interior? Una abraçada!
Aleix
-
és tot delicadesa[Ofensiu]joandemataro | 31-08-2012 | Valoració: 10
sensibilitat pura escrita amb mestria...
psss ! ... llegiu i assaboriu
una abraçadeta núria !
joan -
Olors encapsades en baguls[Ofensiu]aurora marco arbonés | 31-08-2012 | Valoració: 10
Qui sap què hi ha dintre de la vella porta? Ningú. Però tu, com una sensible poetesa que ets, ets capaç d'extreure'n vivències amagades en el passat, i ens els contes amb un llenguatge poètic encisador. Imagines, albires, fantasieges amb el secret que amaga la porta tancada i ens ofereixes el fruit de la teva imaginació. Gràcies i no paris d'escriure.
-
Revivint sensacions. [Ofensiu]Naiade | 30-08-2012 | Valoració: 10
Un poema deliciós, ple d’una tendresa especial, la que contenen els records
que romanen dins el nostre interior al evocar-los. Una porta que guarda les nostres vivències passades, no cal obrir-la, sabem el que hi ha dins.
Una forta abraçada
Valoració mitja: 10
l´Autor
149 Relats
1116 Comentaris
202676 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93
Biografia:
Sóc addicta a vosaltres,
poetes amics,
mags de la paraula,
il•lusionistes del pensament.
Sóc addicta a l’amor
que regaleu amb poemes,
encadenant versos,
declamant sentiments.
Sí, amics,
sóc addicta.
A les trobades poètiques.
Als silenci compartits.
A les mirades que escolten.
A les mans que s’entrellacen.
A vosaltres.
ELS 45 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS
ELS 58 RELATS FAVORITS DELS SEUS AUTORS
58 LECTURES PER ALS MÉS JOVES D'RC