Cercador
No estic boja, només gelosa.
Un relat de: diesi- Compartir:
Tu estès al terra. Mort. El tic-tac del rellotge de la cuina va a contratemps del ritme que marca el meu cor. Un ganivet tacat de sang entre les meves mans, també brutes de la teva sang. No m'atreveixo a girar el cap. No vull que em vegis en aquest estat, encara que estàs mort i no crec que em puguis veure.
- Boja! - cridaves. No estic boja. Si ho estigués no t'hagués matat de forma tan conscient com ho he fet.
El dolor que deus haver sentit quan t'he clavat el ganivet (deu cops), només és comparable a les deu paraules que m'has dit fa una estona: "Ella em satisfà molt més que tu, ho sento molt." No he deixat ni que m'expliquessis quan de temps porta "satisfent-te", només he hagut d'agafar el ganivet i... bé, la resta la saps tu millor que jo.
Em tremolen les cames i les mans, i no sé perquè! No penso demanar-te perdó, la meva consciència no em diu que em senti culpable. És més, et diré que tu haguessis fet el mateix si jo t'hagués dit el que m'acabaves de dir tu. T'has passat moltíssim, saps? I portava temps avisant-te, així que no tens res que perdonar-me. Només hi ha un petit problema... Sense tu no puc viure. Quina pena, m'hauré de matar... Abans d'agafar el ganivet i tallar-me les venes, m'agradaria veure't un últim cop, crec que ja m'atreviré a mirar i dir-te a la cara que t'he matat perquè estiguem junts per sempre.
Fins ara, estimat...
Comentaris
-
Bon relat[Ofensiu]Jo sóc Jo | 12-05-2007 | Valoració: 10
Bon relat, m'ha agradat molt.
La veritat és que sabent que l'havia mort a consciència no m'esperava pas que s'acabés suicidant... clar que per ell; sense ell no val.
També crida l'atenció que constantment rebem notícies de violència de gènere però no acostuma a ser de la dona envers l'home. -
una final adient i portat amb ... màgia...[Ofensiu]Noia de vidre | 18-02-2007 | Valoració: 10
boja i gelosa podria ser el mateix? jejeje m'ha encantat noieta :)! un petonet fort
-
* Fins ara * [Ofensiu]kispar fidu | 15-02-2007
Només hi ha un petit problema... Sense tu no puc viure.
m'hauré de matar...
t'he matat perquè estiguem junts per sempre.
Fins ara, estimat...
Final brutal... què dir-te'n... adonar-se, després de matar-lo que sense ell, ella no pot viure, i donar-se la mort a ella mateixa... Compartint així eternament un vida plegats més enllà de les realitats i els somnis...
Potser trobo un xic "brusc" el fet de que el mati per un engany... per una infidelitat... És clar que no es pot perdonar així som així tampoc... però penso que ningú és qui per a extreure la vida a algú altre...
Però la idea del teu relat m'ha agradat, sobretot el final; quan ella veu que sense ell no pot seguir i acaba amb el seu fi per a poder iniciar un principi plegats de nou...
ens seguim veient pel web!
p.d: uo! compartim afició de piano pel que veig!
vagi bé,
Gemm@ -
m'ha agradat...[Ofensiu]hilderoy | 05-02-2007 | Valoració: 10
...el rotllo tètric que li has donat.
És clar, colpidor, m'han agradat sobretot les 2 primeres frases, que t'enganxen bastant i et fan seguir llegint. Encara que no sigui el teu estil normal, trobo que ho has fet més ue bé! Vinga, un saludo desde Pala! ;)
Valoració mitja: 9.6
l´Autor
84 Relats
514 Comentaris
129696 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64