no és tan sols sexe

Un relat de: universbrillant
Et recordo, nuu davant meu, en la penombra de l'habitació. Res pareixia entreposar-se entre nosaltres.
Recordo l'olor dels llençols nets i la frescor del coixí on reposàvem.
Et recordo tan senzill i pur davant meu...que ni una tempesta podria trencar la perfecció d'aquell instant.
El teu cos càlid sobre el meu, les mans que busquen el plaer, les boques que satisfan el desig de viure. Tenir-te dins meu, sentir-te com si fóssis el meu complement que mai pot faltar. Els teus ulls quan s'obren per mirar-me i amollar un breu suspir.
Que bonic és fer l'amor amb qui estimes!
Però quant de dolor sents quan ja ho has perdut...Al cap i a la fi,la vida, és perdre el que guanyes, és trobar a faltar el que era teu.

Comentaris

  • Assaborir-ho mentre dura en present i essent molt present...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 19-10-2012

    ...per tal de poder-ho recordar com degustant-ho.
    Però en positiu.
    Si una cosa s'acaba, una altra en començarà.
    Tot està en moviment.

    Molt bonic!

    Mena

  • Calidessa[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 09-10-2012

    Descrius amb molta tendresa els moments d'intimitat amb la persona estimada a l'hora que admets que res perdura eternament.

    Sentiment nostàlgic al mateix temps que evocador del desig de permanència.

    Molt bonic.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: