DUM VIVIMUS, VIVAMUS

Un relat de: universbrillant

Intentar preservar allò efímer crema el temps que ens queda. Tot desapareix del nostre costat. I no hi podem fer res. Les persones són temporals, les coses també; sentiments que creiem que romandrien per sempre en nosaltres són tan transitoris com el pas de les hores al rellotge de paret.

Aquell amor adolescent no fou res més que una petjada en la sorra que la marea esborra amb el vaivé de les onades. Com un somni intens que recordes vagament quan et desperts. Com l’efímer rastre que deixa una estrella fugaç.

El desig de recórrer món quan teníem 20 anys ja no és el mateix d’ara, quan amb 80 anys allò que més anhela’m és poder despertar l’endemà.

Amb el pas de la vida ens adona’m que sovint no podem decidir el rumb de l’esdevenir, no podem retenir allò que més desitja’m i que no volem que s’esfumi. Però hem d’assumir que algun dia també deixarem de formar part d’aquest món, abandonarem als altres i aquests no podran fer res per deturar-nos.


Si la vida sols és això que tenim ara, si el passat ja és passat, i el futur és imprevisible...mentre vivim, visquem.

Comentaris

  • Visca el desig de viure![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 14-01-2016 | Valoració: 10

    Ho has relatat meravellosament bé: la vida, els amors, el temps, els sentiments, tot és efímer i no s'hi pot fer res per allargar-ho i conservar-ho. És el que s'ha dit sempre "llei de vida" i que no és més que un consol davant l'inevitable.

    Però el títol del teu assaig ens dóna esperança perquè no ens deixa abatre davant dels fets que van succeint. Només tenim això: la vida que vivim.

    Bon any nou!

  • La vida en vida[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-01-2016 | Valoració: 10

    El passat és allà baix, el present corre massa ràpid i el futur... qui sap. Per tant,jo crec que la vida és el passat. No cal únicament recordar, sinó aprendre. I digerir i caminar i callar i escoltar i decidir i ser feliços. Una abraçada.

    Aleix