estimat piano

Un relat de: universbrillant
Sense música, la vida seria un error.

Les meves mans àgilment es desplacen sobre les notes blanques i negres del piano. Les acaricio dolçament i el seu tacte em recorda les seves costelles. Les premo una per una, deixant-me dur pel ritme de Debussy. Claro de Luna. Un calfred em recorre el cos quan, sense la perfecció extrema, sona la melodia i ocupa cada racó de la casa. El vell piano, que m’ha acompanyat des de les primeres passes, descansa al menjador esperant que les meves mans l’acaronin. I quin plaer sentir la música brotar d’allà dins. Si fossis un ésser viu, creu-me que t’estimaria. I què be que ens entendríem! Sempre has estat al meu costat, has sonat els dies més feliços, però també els més amargs. Tot i així, amb cada nota, amb cada so, t’has guanyat una part de mi. Una part que sense tu tal vegada no existiria. M’has donat pau quan dins meu una gran batalla s’estava lliurant, i m’has donat forces quan he perdut, i m’he aixecat. Si et pogués dur amb mi la vida seria més bonica. Ompliria cada instant amb la melodia adient per cada situació, i el cor se’ns faria més gran. Cada matí m’aixeco i et trobo, quiet com sempre, esperant que entre sons l’amor arribi a l’oïda de tots.

Comentaris

  • EL PIANO...[Ofensiu]
    Sara | 03-02-2017 | Valoració: 10

    M'encanta aquest relat! Mi sento representada ja que a mi m'encanta la música! M'agrada molt com escrius. Ho he trobat genial! Penso el mateix que tu : sense música, la vida no seria el mateix.

  • Quina sort![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-07-2014 | Valoració: 10

    Quina sort saber tocar el piano! quina sort saber transmetre la sensibilitat de l'interior a través dels dits cap a les tecles d'un piano! relat preciós que encomana bones melodies. Una abraçada.

    Aleix